FOTOGRAFIA

Una vanesa atalanta amb les ales una mica trencades, esgarrapant els darrers raigs de sol de la tardor...
S'alimenta d'ortigues i fruita molt madura, i és pròpia d'Europa, Amèrica i Àsia. A Catalunya es veu amb facilitat.

La foto del mes

Una tarda al serrat de les bruixes a Les Paüles. Això és el cim, m'agrada la llum que hi havia, i l'olor d'espigol que feia tot...

La foto del mes

Crec que aquesta foto diu com em sento per dins avui, tot i que no és una foto feta avui. Temps de comiats, temps de fredor, temps de blancor...

La foto del mes

Sembla un pou però no ho és, és un cup utilitzat per a piar el raïm. Piar vol dir aixafar el raïm amb els peus, que és una cosa molt divertida i relliscosa de fer...

La foto del mes

Una nit en un poble insòlit, de cases rosades i geometria impossible. No és un efecte òptic, totes les parets van tortes!!!

A la foto, casa de Julianeta, a Albarracín.

La foto del mes

Aquesta tarda he xafat neu una estona, m'arribava gairebé al genoll, hi havia una atmosfera netíssima i es veia la boira que cobria toooota la plana. AL cim de St. Mamet el vent i la neu han fet d'escultors...

La foto del mes

Vista a través de la balconada d'una casa mig derruïda que havia pertangut als maquis. Coneixeu el perfil d'aquesta serra???

La foto del mes

Aquesta preciositat amb punxes és el meu ericet. Com podeu constatar, està aprenent a llegir, en català, per cert.

Li agrada estar calentet a la seva caseta, córrer a la roda que té al terrari i jugar a fet i amagat de tant en tant. Ara feia dies que no us l'ensenyava, i alguns de vosaltres encara no el coneixieu...

És fantàstic, pacífic, i de nit, una mica "terrorista"...

La foto del mes

Hi ha fotos fàcils de fer, i altres no tant. Hi ha persones valentes, capaces de deixar endarrera el que sigui per trobar-se de cara amb el que desitgen...

Aquesta foto és de la Segarra, i la persona a qui va dedicada segur que sap el lloc exacte d'aquesta facera i d'aquest arbre. Fa uns dies ha vist el seu món (La Segarra) tal i com el deu veure Déu, des del cel - aquesta és una frase d'una pel·lícula que he vist unes 175 vegades, Memòries d'Àfrica. Ara estic a l'espera de les seves fotos submarines... Les aèrees són espectaculars...

La foto del mes

Aquest xic fa segles que reposa al claustre de Santes Creus, un dels monestirs cistercencs més importants de Catalunya. Es creu que era un picapedrer...
És espectacular la riquesa de detalls, els botons, el grabat de la roba... Les mans són d'un realisme i una perfecció que impressiona... A la mà dreta porta una maça, una eina de l'època...

Tanta perfecció contrasta amb la postura, una mica arcaica... Si hi ha algun contorsionista entre vosaltres i la vol provar... ;)

Si voleu saber-ne més (de romànic, eh? no de postures), clikeu aquí.

La foto del mes

Vinga, vaaaa... Una altra foto!!!
És una papallona molt gran i vistosa, es diu Vanesa Atalanta, i fa uns 6 cm d'envergadura. Aquesta ja era velleta, i això se sap per les ales que tenen el contorn masegat.
És de l'ordre dels nimfàlids, que es caracteritza per tenir dos becs que li protegeixen l'espiritrompa. Li agrada la fruita i l'ortiga. (No perdeu la vista buscant els becs que no es veuen, en aquesta foto...) Té unes antenes molt divertides, de ralletes, i a les ales de darrera, dues taquetes blaves que m'agraden molt...

És l'agraïment per haver participat al meme, va per vosaltres!!! Muas!!! Sou uns cracks!!!

La foto del mes

Aquesta nit l'he somiat. Era el meu ericet, es deia Boleta. Per setmana santa vam fer una ruta de 4x4 i va ser la última vegada que vam fer un viatge junts, m'havia acompanyat a tot arreu, i l'estimava molt. Em va dir adéu deu dies després d'aquesta foto.
Crec que el cel dels ericets seu ser així, un bosc càlid, amb cuquets i petites fruites per menjar, on mai faci fred, on no hi hagin òlibes ni guineus, i si n'hi han, que siguin vegetarianes...
Em va fer molta companyia molt de temps, es va adormir a les meves mans molts cops quan li cantava i em va fer riure milers de vegades, i per això, avui penjo aquesta foto, ni que no sigui una foto d'aquest mes.

La foto del mes

Una barca sola i perduda a la mar.
Arribarà al port que desitja?

La foto del mes

Com tots sabeu, els insectes no són sant de la meva devoció, precisament (tret de les papallones, clar). Però ahir, passejant per les Guilleries, en vaig veure un que vaig trobar preciós. És aquest.

De vegades, la bellesa es mostra al moment més insospitat... Una bona lliçó que ahir vaig recordar...

(Aquest, a més a més, estava fent el pi. Cal que digui que ho feia millor que jo? Però molt millor, eh?)

La foto del mes

Aquest és el Nino, el meu ericet. Té tres mesos, és carinyós, simpàtic i moooolt dòcil, no s'espanta gaire, menja molt i corre dins la seva roda com un desesperat.

Visiteu aquesta web, des de fa uns mesos en sóc moderadora!!!

La foto del mes

Quan la vaig veure en foto fa dies vaig pensar... Ostres, els de photoshop, quina passada de colors!!! Peró ahir va ser una de les roses que vaig rebre, i contràriament al que pugui semblar, és de veritat!!!

L'arc de Sant Martí s'ha fet rosa i ha vingut a casa meva...

La foto del mes

Això era, i és, un carreu, una pedra que forma part de la paret exterior d'un monestir, el de Sigena, a l'Aragó. Qui hauria dit, a l'època de construcció, que avui no estaria llisa com les del costat? El vent, la pluja i el fred l'han tractat com a les altres, però ella ha reaccionat diferent, s'ha deixat moldejar, s'ha deixat fer.

També hi ha persones com aquesta pedra. I hi ha persones que passen per la nostra vida sense deixar rastre mentre que d'altres deixen la seva empremta fins dins de tot. A qui m'ha marcat en positiu, moltes gràcies. I a qui m'ha marcat d'una altra manera potser no tan bonica ni agradable, moltes gràcies també. És feina meva transformar la seva petjada en alguna cosa que em faci sentir viva i feliç de ser com sóc.

La foto del mes

Un lloc tranquil on descansar una mica, on plegar-se de braços i obrir la ment per gaudir de la pau i la serenor que hi arriba... Un banc que ens espera per donar repós a l'ànima i al cos...
Un racó especial on desaparèixer una estoneta...

La foto del mes

La rosada feta gebre damunt una flor... M'encanta pensar que som capaços de copsar la bellesa en coses tan petites que potser ningú abans que nosaltres ha vist...

La foto del mes

Un racó qualsevol d'un jardí qualsevol... però especial...