De tot el que he cal·ligrafiat aquest mes, el més bonic és confetti. Tret d'això, el que m'agrada més es aquest text...
És un fragment d'una cançó del Lluís Llach, escrit en lletra semiuncial irlandesa amb tinta xinesa negra (de la que taca de veritat i no marxa mai més de la vida) sobre un alfabet de lletra uncial romana lliure, fet amb nogalina marró amb tocs de tinta xinesa de colors per donar-hi vistositat...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada