diumenge, 26 de desembre del 2010
CAL·LIGRAFIA. L'obra del mes
Una branqueta de grèvol
verd i vermell a les mans.
Vesc, avet, pinyes de plata amb llaç:
jo et regalo el ram de Nadal.
Amb aromes de rosada i de camp,
de nits estelades i albades de blans.
Amb colors d'aquarel·la hivernal,
de vida gebredora a fora i caliu a la llar.
Una branqueta de grèvol
verd i vermell a les mans
dilluns, 20 de desembre del 2010
Patchwork. Boletes de Nadal de roba
divendres, 17 de desembre del 2010
ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana.
dilluns, 29 de novembre del 2010
A POC A POC I BONA LLETRA, per Jaume Pros
Entrevista publicada al setmanari El Vallenc, de Valls, en la seva edició impresa i digital, el dia 26 de novembre de 2010
La cal·ligrafia, fer bona lletra, és una part indestriable de l'aprenentatge que esdevé totalment necessària; això, malgrat que molts nens i nenes ho veuen com un martiri, a causa del treball rutinari que exigeix. Els de la meva generació recordem molt bé aquells quaderns Rubio que, amb insistència, ens recordaven que "Mi mamá me mima" i que "Mi papá fuma en pipa".
La Montse Melgosa París tampoc no ha oblidat aquella època: "Un dels primers records que tinc de quan era petita són els àlbums de cal·ligrafia infantil que em feia fer la meva tieta cada dia abans de dinar, amb la idea que aprengués a agafar bé el llapis. Vaig fer muntanyes d’àlbums de lletres, però mai va aconseguir el seu objectiu". Això últim ningú no ho diria, tot veient el que és capaç de fer aquesta mollerussenca, mestra d'educació infantil i de primària.
La Montse Melgosa és la primera dona europea que ha aconseguit el prestigiós London Class Certificate of Calligraphy, que expedeix la Societat Cal·ligràfica de Londres. Aquest reconeixement té molt de mèrit. Parlem d’una disciplina minoritària i que requereix molt d’autoaprenentatge. Tot plegat en un món que sembla força dominat pels homes: "Com ja saps, aquest és un ofici perdut, no s’ensenya, és difícil aprendre’l i, a la vegada, és una feina de tradició masculina, no sé ben bé per què." No hi ha dones cal·lígrafes?: "A Europa hi ha alguna dona que s’hi dedica professionalment, a l’estat espanyol, no en conec cap". I a Valls?: "Crec que a Valls fa anys hi havia un senyor que feia poemes de casament."
Quan penso en això que fas, sempre em ve al cap la imatge d'aquells monjos copistes de l'Edat Mitjana treballant pacientment i en absolut silenci sobre un còdex: "A l’Edat Mitjana es vivia de manera més pausada, la vida monàstica a l’entorn de la qual gira la major producció de còdexs seria avui en dia totalment incomprensible. Per a mi, fer cal·ligrafia és com una teràpia, oblidar-se del món per una estona, una introspecció tossuda per aconseguir la tècnica necessària i esdevenir capaç de fer obres amb la major qualitat i bellesa possibles. Poso música adequada al ritme de cada alfabet i és com fer ballar el tremp sobre el paper... Ara cant gregorià, ara blues, ara Maitips".
Era inevitable que, més tard o més d'hora, acabéssim parlant dels Maitips. La Montse va ser mestra d'alguns components d'aquest grup musical vallenc durant la seva etapa com a docent a l'escola Mare de Déu del Lledó i, avui, podríem dir que és la seva seguidora més incondicional. Tant és així que fins i tot s'ha atrevit a ampliar el ventall de caràcters tipogràfics més enllà de l'estil gòtic que tots tenim present. No sé si n'hi ha molts més, d’estils: “Hi ha alfabets antics i moderns. Dels antics, més tècnics, a banda del gòtic que tots coneixem, destacaria l’Uncial, el Cancelleresc, la Carolina catalana... Dels moderns, més expressius i gestuals, hi hauria el Newland, o el Maitips, alfabet de creació pròpia".
Però, Montse, vols dir que en l'era digital, dels ordinadors i els missatges SMS, això de fer cal·ligrafia no sembla força extemporani?: "Totalment i absolutament, però aquí hi ha la gràcia! Quin sentit té fer el mateix que tothom? D’altra banda, la cal·ligrafia no s’acaba amb els pergamins medievals, podem fer coses molt modernes i de molta actualitat!" Com per exemple?: "De la mateixa manera que escric damunt de pergamí o de paper, també ho faig damunt de samarretes, pantalles de làmpades, cortines, parets, etc. I també faig invitacions, detalls i versos de casament, postals de Nadal, estampes de comunió, punts de llibre, arbres genealògics..., qualsevol cosa que se m'acudeixi demà, també la faré. És aquest el meu objectiu principal: el treball imaginatiu".
Ja, però una cosa és tenir una afició i una altra cercar l'especialització com has fet tu. Què t'ha portat a fer aquest pas endavant? "Ser cal·lígraf és un ofici avui en dia perdut al nostre país. Hi va haver diversos motius a l’hora de decidir practicar seriosament i de manera disciplinada. Un era recuperar una feina que era i és a les portes de l’oblit; un altre, el desig d’aprendre i de dominar les tècniques d’abecedaris diferents. M’agraden les coses fetes a mà, amb el cor, crec que tenen un valor diferent. Aquella persona que rep el meu text sap que és prou important per a que li dediqui una part del meu temps, de la meva dedicació i esforç”.
Aleshores, penses dedicar-t'hi professionalment?: "La meva feina és una altra, m’agrada el dia a dia amb els nens, en gaudeixo molt. Poder compaginar la canalla amb les lletres és ideal per a mi".
Entre el jovent s'ha imposat un nou llenguatge a través dels missatges de mòbil. Paradigma de la desestructura sintàctica, les faltes d'ortografia, i tan abreujats que semblen missatges criptogràfics, amb aquesta afició teva deus ser una mestra duríssima: "Sobre això que dius, crec que és el context el que determina la forma de comunicació. T’imagines un SMS escrit en lletra gòtica? I un pergamí en què hi faltessin vocals? Per a mi, que estic moltes hores al dia corregint errors ortogràfics, fer missatges amb faltes fins i tot em sembla divertit, però ho faig només amb persones molt properes, és com riure’s una mica d’un mateix". Però jo vull saber si ets dura amb els teus alumnes: "No, gens. Tant me fa si la lletra és més rodona o més angulosa, més bonica o més lletja, l’únic que exigeixo és la claredat, que s’entengui sense haver de desxifrar un jeroglífic".
Escolta, Montse, com puc saber si estic al davant d'un bon treball cal·ligràfic? "Hi hauria molt a dir, però bàsicament cal buscar un traç segur i regular, i que el caràcter de l’obra, el que transmet visualment, l’emoció que et suggereix estigui d’acord amb el que diu el text, que sigui llegible". Per tant, un bon cal·lígraf ha de tenir algunes qualitats essencials: "Voluntat, disciplina, autoexigència, paciència amb un mateix, creativitat... Calen anys de pràctica per a dominar un alfabet, però, sense l’espurna de la creativitat, allò que fas està mancat de vida".
I quant als materials?: "Els materials emprats han d’anar en consonància amb el caràcter de l’obra. Utilitzo papers de molts tipus i tintes de tota mena. Ara en tinc una feta amb el vi d'un cul d’ampolla que va quedar d’un sopar amb persones molt estimades. També utilitzo plomes de tota classe; la meva preferida me la va fer el meu pare, i la guardo com or en barra".
Per acabar, això que fas és una tècnica o un art? "Això depèn dels ulls de qui s’ho mira. Quan estudio un pergamí medieval, la bellesa de les miniatures, tantes hores de feina, la perfecció que hi ha; hi veig art. De la mateixa manera, quan observo alguns treballs dels meus alumnes, també en veig, d'art. Però jo no em considero pas una artista, sinó més aviat una aprenent".
Doncs jo, en aquest cas, discrepo amb la Montse. Qualsevol que tingui a les seves mans un dels seus treballs comprovarà que allò és art, amb totes les lletres. I, si encara no coneixeu la seva feina, podeu fer-vos-en una idea visitant el seu bloc: Lletres i fotos. Estic segur que em donareu la raó.
La cal·ligrafia, fer bona lletra, és una part indestriable de l'aprenentatge que esdevé totalment necessària; això, malgrat que molts nens i nenes ho veuen com un martiri, a causa del treball rutinari que exigeix. Els de la meva generació recordem molt bé aquells quaderns Rubio que, amb insistència, ens recordaven que "Mi mamá me mima" i que "Mi papá fuma en pipa".
La Montse Melgosa París tampoc no ha oblidat aquella època: "Un dels primers records que tinc de quan era petita són els àlbums de cal·ligrafia infantil que em feia fer la meva tieta cada dia abans de dinar, amb la idea que aprengués a agafar bé el llapis. Vaig fer muntanyes d’àlbums de lletres, però mai va aconseguir el seu objectiu". Això últim ningú no ho diria, tot veient el que és capaç de fer aquesta mollerussenca, mestra d'educació infantil i de primària.
La Montse Melgosa és la primera dona europea que ha aconseguit el prestigiós London Class Certificate of Calligraphy, que expedeix la Societat Cal·ligràfica de Londres. Aquest reconeixement té molt de mèrit. Parlem d’una disciplina minoritària i que requereix molt d’autoaprenentatge. Tot plegat en un món que sembla força dominat pels homes: "Com ja saps, aquest és un ofici perdut, no s’ensenya, és difícil aprendre’l i, a la vegada, és una feina de tradició masculina, no sé ben bé per què." No hi ha dones cal·lígrafes?: "A Europa hi ha alguna dona que s’hi dedica professionalment, a l’estat espanyol, no en conec cap". I a Valls?: "Crec que a Valls fa anys hi havia un senyor que feia poemes de casament."
Quan penso en això que fas, sempre em ve al cap la imatge d'aquells monjos copistes de l'Edat Mitjana treballant pacientment i en absolut silenci sobre un còdex: "A l’Edat Mitjana es vivia de manera més pausada, la vida monàstica a l’entorn de la qual gira la major producció de còdexs seria avui en dia totalment incomprensible. Per a mi, fer cal·ligrafia és com una teràpia, oblidar-se del món per una estona, una introspecció tossuda per aconseguir la tècnica necessària i esdevenir capaç de fer obres amb la major qualitat i bellesa possibles. Poso música adequada al ritme de cada alfabet i és com fer ballar el tremp sobre el paper... Ara cant gregorià, ara blues, ara Maitips".
Era inevitable que, més tard o més d'hora, acabéssim parlant dels Maitips. La Montse va ser mestra d'alguns components d'aquest grup musical vallenc durant la seva etapa com a docent a l'escola Mare de Déu del Lledó i, avui, podríem dir que és la seva seguidora més incondicional. Tant és així que fins i tot s'ha atrevit a ampliar el ventall de caràcters tipogràfics més enllà de l'estil gòtic que tots tenim present. No sé si n'hi ha molts més, d’estils: “Hi ha alfabets antics i moderns. Dels antics, més tècnics, a banda del gòtic que tots coneixem, destacaria l’Uncial, el Cancelleresc, la Carolina catalana... Dels moderns, més expressius i gestuals, hi hauria el Newland, o el Maitips, alfabet de creació pròpia".
Però, Montse, vols dir que en l'era digital, dels ordinadors i els missatges SMS, això de fer cal·ligrafia no sembla força extemporani?: "Totalment i absolutament, però aquí hi ha la gràcia! Quin sentit té fer el mateix que tothom? D’altra banda, la cal·ligrafia no s’acaba amb els pergamins medievals, podem fer coses molt modernes i de molta actualitat!" Com per exemple?: "De la mateixa manera que escric damunt de pergamí o de paper, també ho faig damunt de samarretes, pantalles de làmpades, cortines, parets, etc. I també faig invitacions, detalls i versos de casament, postals de Nadal, estampes de comunió, punts de llibre, arbres genealògics..., qualsevol cosa que se m'acudeixi demà, també la faré. És aquest el meu objectiu principal: el treball imaginatiu".
Ja, però una cosa és tenir una afició i una altra cercar l'especialització com has fet tu. Què t'ha portat a fer aquest pas endavant? "Ser cal·lígraf és un ofici avui en dia perdut al nostre país. Hi va haver diversos motius a l’hora de decidir practicar seriosament i de manera disciplinada. Un era recuperar una feina que era i és a les portes de l’oblit; un altre, el desig d’aprendre i de dominar les tècniques d’abecedaris diferents. M’agraden les coses fetes a mà, amb el cor, crec que tenen un valor diferent. Aquella persona que rep el meu text sap que és prou important per a que li dediqui una part del meu temps, de la meva dedicació i esforç”.
Aleshores, penses dedicar-t'hi professionalment?: "La meva feina és una altra, m’agrada el dia a dia amb els nens, en gaudeixo molt. Poder compaginar la canalla amb les lletres és ideal per a mi".
Entre el jovent s'ha imposat un nou llenguatge a través dels missatges de mòbil. Paradigma de la desestructura sintàctica, les faltes d'ortografia, i tan abreujats que semblen missatges criptogràfics, amb aquesta afició teva deus ser una mestra duríssima: "Sobre això que dius, crec que és el context el que determina la forma de comunicació. T’imagines un SMS escrit en lletra gòtica? I un pergamí en què hi faltessin vocals? Per a mi, que estic moltes hores al dia corregint errors ortogràfics, fer missatges amb faltes fins i tot em sembla divertit, però ho faig només amb persones molt properes, és com riure’s una mica d’un mateix". Però jo vull saber si ets dura amb els teus alumnes: "No, gens. Tant me fa si la lletra és més rodona o més angulosa, més bonica o més lletja, l’únic que exigeixo és la claredat, que s’entengui sense haver de desxifrar un jeroglífic".
Escolta, Montse, com puc saber si estic al davant d'un bon treball cal·ligràfic? "Hi hauria molt a dir, però bàsicament cal buscar un traç segur i regular, i que el caràcter de l’obra, el que transmet visualment, l’emoció que et suggereix estigui d’acord amb el que diu el text, que sigui llegible". Per tant, un bon cal·lígraf ha de tenir algunes qualitats essencials: "Voluntat, disciplina, autoexigència, paciència amb un mateix, creativitat... Calen anys de pràctica per a dominar un alfabet, però, sense l’espurna de la creativitat, allò que fas està mancat de vida".
I quant als materials?: "Els materials emprats han d’anar en consonància amb el caràcter de l’obra. Utilitzo papers de molts tipus i tintes de tota mena. Ara en tinc una feta amb el vi d'un cul d’ampolla que va quedar d’un sopar amb persones molt estimades. També utilitzo plomes de tota classe; la meva preferida me la va fer el meu pare, i la guardo com or en barra".
Per acabar, això que fas és una tècnica o un art? "Això depèn dels ulls de qui s’ho mira. Quan estudio un pergamí medieval, la bellesa de les miniatures, tantes hores de feina, la perfecció que hi ha; hi veig art. De la mateixa manera, quan observo alguns treballs dels meus alumnes, també en veig, d'art. Però jo no em considero pas una artista, sinó més aviat una aprenent".
Doncs jo, en aquest cas, discrepo amb la Montse. Qualsevol que tingui a les seves mans un dels seus treballs comprovarà que allò és art, amb totes les lletres. I, si encara no coneixeu la seva feina, podeu fer-vos-en una idea visitant el seu bloc: Lletres i fotos. Estic segur que em donareu la raó.
dimarts, 23 de novembre del 2010
CAL·LIGRAFIA. Pergamí.
El text està en aranés, i és un recull de frases de l'autora P. Caubet Delseny que he seleccionat. Diu així:
"Pensaràs que no surto del pou, però no podem escollir. Les portes i finestres del passat es van tancant, així doncs, cal treure forces de feblesa per obrir-ne d'altres. Allò que és nou reemplaça el que és vell. Ditxosa tu que veus nèixer branques noves, malgrat també jo penso que es tancaràn les nostres portes."
Tintes cal·ligràfiques sobre suport de pell (pergamí autèntic, família!). Cal·ligrafia semiuncial irlandesa amb inicial decorada a l'estil del llibre de Kells, s VIII)
diumenge, 21 de novembre del 2010
dimecres, 17 de novembre del 2010
dimarts, 16 de novembre del 2010
dimecres, 10 de novembre del 2010
divendres, 5 de novembre del 2010
dimecres, 3 de novembre del 2010
dilluns, 1 de novembre del 2010
Patchwork. Un receptari de cuina
dilluns, 25 d’octubre del 2010
FOTOGRAFIA
divendres, 22 d’octubre del 2010
dimecres, 20 d’octubre del 2010
ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana
dilluns, 18 d’octubre del 2010
ENGRUNES DE SAVIESA. La frase de la setmana
diumenge, 5 de setembre del 2010
Premis!!!
En cosa de 10 dies, n'he rebut 2!!
Com que els hem de repartir, els nominats són:
1. La Lídia
2. El Jaume
3. L'Assumpta
4. La Mamen
5. La Sargantana
6. L'Òscar
7. El Toni
8. El Babunski
9. L'Ana
10. Somnis
Podeu emportar-vos el que us faci més ràbia, o els dos, directament!!!
dimecres, 11 d’agost del 2010
divendres, 9 de juliol del 2010
CAL·LIGRAFIA. L'obra del mes
dijous, 1 de juliol del 2010
MAITIPS, ska intel·ligent, per Jaume Pros. Foto: Carles Cubos
(Entrevista al David Tudela, dels Maitips).
Creació, innovació, compromís, són termes fortament vinculats a la cultura. En algunes ocasions aquests mots esdevenen tòpics, però, en unes altres, són conceptes que adquireixen la seva màxima dimensió. I això és el que trobem en un grup vallenc que ha aconseguit ser profeta a la seva pròpia terra, la qual cosa ja sabem que sovint no és gens fàcil.
El passat dia 18 de maig va culminar a Valls un projecte educatiu impulsat per Maitips que ha estat tot un èxit. Els membres del grup, en col•laboració amb l'administració local i algunes escoles de la capital de l'Alt Camp, van tirar endavant una iniciativa extraordinària destinada als alumnes, consistent en fer de la música una eina d'aprenentatge social i de valors basats en la defensa dels orígens culturals, de la llibertat, de la justícia i de la terra. Terra és, precisament, el nom d'un dels seus temes més coneguts, convertit ja en tot un himne per a molts joves vallencs i catalans. Maitips a les escoles és un projecte que tant de bo tingui continuïtat, a Valls i altres municipis.
D'entre els concerts més destacats i que els Maitips recorden especialment, hem de parlar de la seva participació a les Festes de Santa Úrsula de Valls, quan van tocar al Casal Popular la Turba. També han participat a les Festes de Gràcia de Barcelona i han passat pel programa Buscant la Trinca de TV3. No obliden el Festival Extraradi de Canal Reus, aquest mateix any. I abans deia que els Maitips són profetes a la seva terra, però el cert és que ho són no només a Valls. Un exemple és l'èxit assegurat dels seus concerts a Euskal Herria; en destaquen especialment el Gazte Eguna de Larrabetzu.
L'Albert, el Xavi, el Jaume, el Maxi, el Roger i el David són els membres del grup. El David, guitarra i veu, ens parla en nom del grup.
L'any 2003 vau presentar la vostra maqueta i dos anys més tard us vau autoeditar el vostre primer treball Dos de nou. L'any 2009, la discogràfica Baga-Biga llença al mercat el vostre treball Així és la vida. El orígens de Maitips, però, cal cercar-los molt abans. "Des de ben petits, quan encara cursàvem l'EGB, tres dels components actuals de Maitips (Xavier, Roger i jo mateix) ja ens vam apassionar per la música quan un mestre ens va oferir la possibilitat d'aprendre a tocar la guitarra en hores extraescolars. A partir d'aquí, quan ja començaven a sonar, mig bé, alguns acords de la guitarra, fèiem algunes adaptacions de lletres a cançons conegudes. Aquest fet ja ens començava a despertar quelcom en el nostre interior i començàvem a construir el somni de fer un grup de música". I allò va tenir continuïtat a l'institut: "Sí, allà vam tenir l'oportunitat d'assistir a algun concert de grups vallencs i ens passàvem tot el bolo en un lateral de l'escenari bocabadats de com tocaven la bateria i com posaven distorsions a les guitarres. Això ens motivava molt i ens empenyia a intentar formar un grup".
I, és clar, va arribar el moment de fer un pas endavant: "Amb el pas del temps i amb les experiències viscudes, el Roger es va decidir a comprar una bateria i el Xavi va passar-se de la guitarra espanyola al baix elèctric i, així, ja fèiem les primeres notes desafinades a les golfes de cal Roger. Poc a poc, de forma autodidacta, vam començar a fer les nostres pròpies cançons i, alternant-les amb algunes versions senzilles, passàvem les tardes d'estiu. A partir d'aquí el grup ha anat evolucionant en molts sentits, i consolidant-se fins a l'actualitat."
Però el temps ha anat passant i, de vegades, resulta inevitable preguntar-se per les expectatives que en un principi tot grup es planteja i si, aquestes, s'han anat complint: "Sí, per a nosaltres, les expectatives en les que pensàvem en els inicis de Maitips s'han complert del tot. Quan començàvem a somiar en la formació d'un grup musical, no ens pensàvem en cap cas arribar a traure un disc firmat amb un segell discogràfic. Tot i així, el que ens motiva a seguir endavant és anar creant noves expectatives en el dia a dia, avançant i motivant-nos a millorar en cadascun dels passos que fem".
I que és allò que us resulta especialment gratificant? "Una de les gratificacions més importants és el fet de després d'haver treballat tant, arribar a escoltar una cançó teva en algun mitjà de comunicació i veure com la gent valora aquest treball, ja sigui amb crítiques o veient-los ballar i cantant alguna cançó des del públic. També és gratificant poder gaudir de nosaltres mateixos, ja que a part de tenir aquesta afició musical, som una colla d'amics de tota la vida i estem molt ben avinguts, tant en la música com en els aspectes personals." I algun moment especial? "És difícil destacar un o alguns moments en especial, ja que la experiència que estem vivint ens aporta moltes alegries de forma continuada, però podríem destacar l'enregistrament del nostre primer disc, ja que és un pas molt important per a qualsevol grup. El fet de posar a prova les teves habilitats en un estudi entre professionals de la música i moltes vegades persones que han estat referents musicals des de jove, és quelcom que omple de satisfacció. Un altre moment a destacar ha estat poder arribar a fer un projecte educatiu pels nens i nenes del nostre poble, ja que ha estat un concert molt especial, amb un públic molt diferent a l'habitual però que ens ha plasmat d'una manera molt gratificant la seva il•lusió."
I a l'hora de crear, tots hi participeu? "En certa manera sí, però cadascú té unes habilitats més concretes a l'hora de desenvolupar un tema. Un aporta la idea, després un altre farà un arranjament de vents més acurat a la melodia proposada, un altre farà la lletra i entre tots farem la pre-producció pel que fa a estructuració de les diferents parts de la cançó. Però sí que és cert que cadascú posa de la seva part en la composició del tema. Tots ens el fem nostre i ens satisfà la nostra participació conjunta".
I quan penseu en un nou projecte, què té més pes: el que vol el vostre públic o allò que a vosaltres us ve de gust fer en aquell moment? "En aquest sentit tenim molta sort ja que fem la música que ens agrada i percebem que a molta gent que ens segueix també els hi agrada. Tot i així, en el moment de plantejar-nos un nou projecte, intentem valorar i reflexionar sobre totes aquelles crítiques que les persones del nostre entorn ens han proposat. D'aquesta manera intentem buscar un equilibri entre el que ens motiva tocar i allò que volem transmetre perquè arribi d'una forma satisfactòria al nostre públic."
Us heu plantejat què aporta socialment el vostre treball? "Potser conscientment no ens ho hem plantejat, però ens agradaria fer referència a l'experiència del projecte educatiu que hem desenvolupat recentment a les escoles, ja que hem transmès una sèrie de valors, sentiments i reivindicacions de la societat. Així com nosaltres intentem plasmar aquestes idees al públic en general, ha estat molt gratificant poder atansar l'eina de la música a una societat tant jove com alumnes de primària i secundària, sempre amb l'esperit de voler millorar la societat quant a valors i drets que totes les persones del món, sense cap mena de dubte, haurien de poder gaudir."
I dificultats, n'hi ha? "Tenint en compte que no som músics professionals i que els orígens del grup es basen en una colla d'amics, moltes vegades ens trobem amb una sèrie de limitacions musicals que al mateix temps que ens limiten el desenvolupament creatiu ens motiven per millorar com a músics individualment i col•lectivament." Ja, però, com a creadors culturals... "Com a creadors culturals podríem dir que tenim la sort de tenir uns ideals força clars que intentem plasmar a la nostra música. La prova d'això la trobem en que la gent que ens recolza i segueix se sent identificada envers la nostra identitat."
A l'hora de crear segur que hi ha algun moment especialment important o que genera certes dificultats. "Partint de la base que el que fem és el resultat d'una sèrie d'etapes de les quals totes tenen la seva part d'importància, voldríem destacar la rellevància que té la composició de lletres i música, ja que és l'arrel del projecte Maitips. Altres aspectes poden ser molt importants segons el moment en que es trobi el grup en una etapa concreta, com ara els assajos en època de concerts, la producció de cançons quan hem d'enregistrar un disc, les diferents gestions 'burocràtiques', etc."Arribats a aquest punt, només us puc dir que és una satisfacció poder comptar amb gent tan implicada socialment i que, a més, fa un treball creatiu de qualitat, com és el vostre cas. Amb vosaltres és clar que la música adquireix una altra dimensió més enllà de l'aspecte merament lúdic. "El cert és que estem molt contents que la gent s'interessi pel projecte Maitips; ens agrada molt poder col•laborar en qualsevol iniciativa popular, independentment de si és musical o no."
Gràcies, Maitips. "Moltes gràcies!"
dilluns, 31 de maig del 2010
ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana.
diumenge, 23 de maig del 2010
diumenge, 16 de maig del 2010
ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana
dissabte, 8 de maig del 2010
ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana
dilluns, 26 d’abril del 2010
dilluns, 12 d’abril del 2010
dijous, 1 d’abril del 2010
CAL·LIGRAFIA. L'obra del mes
diumenge, 21 de març del 2010
CAL·LIGRAFIA. Més samarretes...
diumenge, 14 de març del 2010
ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana
diumenge, 7 de març del 2010
CAL·LIGRAFIA. L'obra del mes
dijous, 4 de març del 2010
SORTEIG del TERCER ANIVERSARI
diumenge, 28 de febrer del 2010
Patchwork. Una tilda.
dijous, 18 de febrer del 2010
INVERTIR en EDUCACIÓ, INVERTIR en FUTUR
Aquest article es publica avui al blog SENSE EMBUTS, al setmanari de l'Alt Camp El Vallenc, al Facebook i aquí, com a mostra de recolzament a aquest grup musical i a les seves iniciatives, tots sou convidats a fer-vos-en ressò.
Expressar-se mitjançant la cançó, conéixer els instruments que integren un grup musical i saber el procès d’enregistrament d’un disc són alguns dels objectius que assoliran sens dubte els alumnes dels centres que s’han adscrit al projecte “MAITIPS A L’ESCOLA”, de la mà dels integrants d’aquest grup vallenc.
Des de la combinació de diferents estils musicals – ska, reggae i rock – MAITIPS aposten per desvetllar aprenents de músic i també i sobre tot, aprenents de persona, i ho fan des d’un àmbit motivador pels adolescents com és la música. Amb una qualitat musical indiscutible i una gran professionalitat, MAITIPS plantegen temes actuals que no admeten la imparcialitat.
Des del respecte per la cultura i els orígens, des de la defensa de la justícia, la llibertat i la vida, les seves lletres busquen provocar les actituds, els fets i els valors dels que la nostra societat actual està tan mancada. L’esperit combatiu, la valentia i la sinceritat també juguen amb ells a fer cançons. MAITIPS canten en català i en basc, i els hem pogut veure en diversos programes televisius com ara TVist o Buscant la Trinca.
Al llarg de cinc sesions, els escolars coneixeran els membres, els instruments i les cançons de MAITIPS. Composaran, aprendran a enregistrar, i finalment, compartiran escenari amb ells, interpretant les composicions que hauran fet a classe, en un concert el dia 18 de maig al Centre Cultural de Valls.
Un bon esperó per al jovent vallenc, que indubtablement gaudirà de la proposta. Des d’aquí volem fer arribar el nostre agraiment tan a MAITIPS com a les institucions que tenen cura dels nostres plançons, perquè com a mestres, sabem del cert que invertir en educació és invertir en FUTUR.
Lídia i Montse
Expressar-se mitjançant la cançó, conéixer els instruments que integren un grup musical i saber el procès d’enregistrament d’un disc són alguns dels objectius que assoliran sens dubte els alumnes dels centres que s’han adscrit al projecte “MAITIPS A L’ESCOLA”, de la mà dels integrants d’aquest grup vallenc.
Des de la combinació de diferents estils musicals – ska, reggae i rock – MAITIPS aposten per desvetllar aprenents de músic i també i sobre tot, aprenents de persona, i ho fan des d’un àmbit motivador pels adolescents com és la música. Amb una qualitat musical indiscutible i una gran professionalitat, MAITIPS plantegen temes actuals que no admeten la imparcialitat.
Des del respecte per la cultura i els orígens, des de la defensa de la justícia, la llibertat i la vida, les seves lletres busquen provocar les actituds, els fets i els valors dels que la nostra societat actual està tan mancada. L’esperit combatiu, la valentia i la sinceritat també juguen amb ells a fer cançons. MAITIPS canten en català i en basc, i els hem pogut veure en diversos programes televisius com ara TVist o Buscant la Trinca.
Al llarg de cinc sesions, els escolars coneixeran els membres, els instruments i les cançons de MAITIPS. Composaran, aprendran a enregistrar, i finalment, compartiran escenari amb ells, interpretant les composicions que hauran fet a classe, en un concert el dia 18 de maig al Centre Cultural de Valls.
Un bon esperó per al jovent vallenc, que indubtablement gaudirà de la proposta. Des d’aquí volem fer arribar el nostre agraiment tan a MAITIPS com a les institucions que tenen cura dels nostres plançons, perquè com a mestres, sabem del cert que invertir en educació és invertir en FUTUR.
Lídia i Montse
diumenge, 14 de febrer del 2010
SORTEIG del TERCER ANIVERSARI
En agraïment a totes aquelles persones que segueixen el blog, he pensat tenir-vos un detall. Farem un sorteig i qui guanyi, podrà escollir una frase (màx.50 paraules) i li escriuré en cal·ligrafia antiga, amb l'alfabet que prefereixi.
Per participar és molt fàcil. Simplement es tracta de deixar un comentari en aquest post. Aquelles persones que tingueu blog, si voleu, podeu ficar un enllaç del sorteig en la vostra pàgina, tot i que no és una condició obligatòria per participar. Si no teniu blog, podeu participar deixant una adreça de correu electrònic per poder-me ficar en contacte amb vosaltres en cas de que guanyeu.
Què us sembla?
divendres, 12 de febrer del 2010
M'ha passat per alt...
diumenge, 7 de febrer del 2010
CAL·LIGRAFIA. L'obra del mes
dimecres, 3 de febrer del 2010
diumenge, 24 de gener del 2010
ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana
divendres, 22 de gener del 2010
Patchwork. Mantetes.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)