Ensenyaràs a volar, però no volaran al teu vol.
Ensenyaràs a somiar, però no somiaran el teu somni.
Ensenyaràs a viure, però no viuran la teva vida.
Si més no, en cada vol, en cada somni, en cada vida,
perdurarà sempre l'empremta del camí ensenyat.
Teresa de Calcuta
No he tenido que pensar mucho para descubrir que es eso lo que pasa con los padres y los hijos y estoy de acuerdo pero tambien es necesario que sea así, sino serian una copia de nosotros y no una persona realizada como tal. Espero que mi hijo aprenda a volar solo y que siempre se acuerde de los buenos consejos que ha veces le da su padre.
ResponEliminaSegur q se'n recordarà, però si de vegades et sembla que no i que piques sobre ferro fred,tranquil, els adolescents tenen una habilitat increïble per fingir lapsus d'aquests...
ResponEliminaPerò tu segueix insistint, eh? Que tard o d'hora tot dóna els seus fruits...
Aquest poema m'agrada molt,té molts sentiments.
ResponEliminaAnònim,
ResponEliminamoltes gràcies... i benvingut/da... :)