EL MÓN GROC, d'Albert Espinosa.
"L'Albert ha guanyat diverses batalles a la mort, per això les seves històries vessen vida. És hiperactiu, prefereix perdre hores de son que perdre experiències. La seva velocitat mental és vertiginosa.
Aparenta els 30 anys, però en fa més de 15 que repeteix l'adolescència. D'aquí li ve la frescor. D'aqui li ve la netedat. Per això continua pensant que si es pot imaginar, es pot fer.
L'Albert és poderós perquè mai no es rendeix. I com a recurs final, negocia: canvia cama i pulmó per vida. Ha aprés a perdre amb l'únic objectiu fnal de guanyar. I es fa més fort, i surt a atipar-se de vida. (...) I uneix la realitat próxima amb els nostres somnis més llunyans. I arriba a dir-nos que l'única minusvalidesa és l'emocional i que vivim en una societat que no comparteix sentiments.
Aquest llibre parla de totes aquestes coses, de tot el que sentim i no diem, de la por que ens prenguin el que tenim, de reconeixe'ns enterament i apreciar qui som cada segon del dia. Llarga vida a l'Albert!"
Eloy Azorín, actor.
(extret del pròleg d'aquest llibre, uns dels pocs que m'han fet somriure mentre plorava)
A la foto, Albert Espinosa (de l'indret) i Eloy Azorín, prologuista del seu llibre i actor, (de l'inrevés).
L´estic llegint !!!!!! i es genial, quan l´acabi et diré el que m´ha semblat.
ResponEliminaPerdona que hagi entrat de sobte, he vingut rebotada d´un altre blog.
un petonassssssssss