Aquesta preciositat amb punxes és el meu ericet. Com podeu constatar, està aprenent a llegir, en català, per cert.
Li agrada estar calentet a la seva caseta, córrer a la roda que té al terrari i jugar a fet i amagat de tant en tant. Ara feia dies que no us l'ensenyava, i alguns de vosaltres encara no el coneixieu...
És fantàstic, pacífic, i de nit, una mica "terrorista"...
Que maco, m'encanta, ja ho saps. A part de llegir en català a veure quan li ensenyes a escriure posts, i així et fa la feina.
ResponEliminaXeXu,
ResponEliminaaprén a llegir per què sempre li dic que llegir és una de les coses més brutals que s'ensenya a les escoles, ara, els posts són cosa meva... M'ho passo molt bé!!!
Però quan sapigui llegir millor, potser li faig un intensiu de blogger, jejejeje
Oooooi!!! jejeje què bonic!!! :-)))
ResponEliminaL'hi has d'ensenyar a fer patchwork!! jejeje
Petonassos!!!
jajaja que abusadors dels animals mira que fer-li apendre a llegir i a fer patchword :P
ResponEliminaAssumpta,
ResponEliminadona, doncs mira, d'agulles en va servit, eh? jejeje
Pobret!!
Bajoqueta,
ResponEliminanono, d'abus cap, ell ho fa pq vol, faltaria més!!!
Ara, no em direu que no és una cucada, eh?
I punxen de veritat? (ho pregunto seriosament, eh? jaja) és que semblen unes punxes no massa dures :-)
ResponEliminaAssumpta,
ResponEliminadoncs sí, quan vol punxar (quan anem al veterinari, quan està de mal humor o quan el vull treure de la seva caseta de polar per jugar i ell dorm) punxa, i molt!!!
Però gairebé sempre està ben pentinat i amb el serrell cap endarrera, jeje
Que macu, jo fa temps em vaig troba un ferit a la carretera, el vaig potar a casa li vaig neteja una ferideta i miraculosament es va curar, despres ens van despedir en el bosc on els vaig trobar.
ResponEliminaUna abraçada
Ai, Senyor!!! Té por d'anar al veterinari, pobret :-))
ResponEliminaJejejeje és que a la foto sembla que sigui suau i tot (ben pentinat, diu... jajajaja)
George,
ResponEliminamolt bé, pobre ericet, li devies semblar un angel del cel per recollir-lo i curar-lo i després un arcàngel per tornar-lo al mateix bosc seu!!!
Els ericets autòctons estan protegits, no es poden tenir de mascota. El meu és africà i es considera exòtic, per això és una mascota permesa.
Gràcies, en nom dels ericets!!! jejeje
Assumpta,
ResponEliminasí que té por, sí... Quan arribem s'eriça sempre i bufa. Sent olor de gats i gossos i altres animals que hi ha, i s'espanta. Però llavors li poso una "xuxe" d'ericet a la capseta on el porto i així rosega una estoneta i es distreu i poc a poc es va calmant... jeje
Amb cura, no ens fem mal!
ResponEliminaMolt macuuuuuu!
Que buniket que és!!! :D
ResponEliminaI això que sigui tan claret? Que és albí?
Això que comentes que és exòtic i no autòcton... m'ho hauré de mirar per quan em compri una tortuga de terra, que les mediterrànies estan protegides, també!
un eriçó lletraferit. anda que no és mono ni res!
ResponEliminaNúr,
ResponEliminaés un sexsimbol del món ericil!!!
Cal anar amb compte amb les espècies protegides, és calr que sí!!!
Òscar,
ResponEliminasí, que és xulo, sí... A més és una mascota fàcil de cuidar, resistent a les malalties, no fa soroll, ni olor, als nens els encanten...
Ho dic per si t'animes a regalar-ne un al teu company futblista... jejeje