Una veritat com un temple de gran... Veritat magnífica i emocionant, per cert. Veritat màgica i sorprenent... Veritat al cap i a la fi... afortunadament.
Molt cert, per molt gran que ens fem sempre ens queden moltes coses per apendre i fins i tots els més menut son capasos de sorpendrens i ensenyar-nos algunes cosetes. Una abraçada
Bé, aquesta frase enllaça directament amb la de Russell de l'altre dia. En el fons és el mateix: que la vida és progressar, avançar, anar adquirint coses (no necessàriament materials, per descomptat). Ho tinc claríssim: el dia que me n'adoni que no estic aprenent res, ja no tindré ganes de viure.
XeXu, completament cert. A més la canalla són superdidactics, jo els escolto i n'aprenc molt, d'ells. De coses útils per la vida també n'he apres, el perdó, entre elles, amb un grup de P3.
Manel, molt bona observació, i sí, van lligades i ho he fet a consciència... entre altres coses pq no us vaig respondre els comentaris d'un a un com sempre m'agrada fer... Tota la raó, també...
Salva, doncs jo diria que sí. Per a mi aprendre és una de les coses que més feliç em fan, (per això faig la feina que faig), però n'hi ha d'altres: ensenyar les 3 coses que saps, estimar, i si t'estimen ja és el summum... XD
Una veritat com un temple de gran...
ResponEliminaVeritat magnífica i emocionant, per cert.
Veritat màgica i sorprenent...
Veritat al cap i a la fi... afortunadament.
I no hi ha res millor que seguir aprenent tota la vida. Pensar que ja se sap tot, o que se sap més que els altres, no porta a cap lloc bo...
ResponEliminaMolt cert, per molt gran que ens fem sempre ens queden moltes coses per apendre i fins i tots els més menut son capasos de sorpendrens i ensenyar-nos algunes cosetes.
ResponEliminaUna abraçada
(Dos gols del teu Bojan jeje, estaras contenta, eh?) :-)
ResponEliminamai s'ha d'aturar la necessitat d'aprendre. de tothom. crec que és un simptoma de vitalitat.
ResponEliminaBé, aquesta frase enllaça directament amb la de Russell de l'altre dia. En el fons és el mateix: que la vida és progressar, avançar, anar adquirint coses (no necessàriament materials, per descomptat). Ho tinc claríssim: el dia que me n'adoni que no estic aprenent res, ja no tindré ganes de viure.
ResponEliminaAssumpta,
ResponEliminaafortunadament, com tu dius.
Pd. Orgullosa fins al moll de l'os n'estic del MEU Bojan!!!!! Dos supergols s'ha trincat el nen del Pla d'Urgell!!!!
XeXu,
ResponEliminacompletament cert. A més la canalla són superdidactics, jo els escolto i n'aprenc molt, d'ells. De coses útils per la vida també n'he apres, el perdó, entre elles, amb un grup de P3.
George,
ResponEliminamoltes i grans coses en podem aprendre dels petits, però amb una certa velocitat abans que ja els haguem adulterat massa...
Adulterat: en aquest cas, haver contaminat amb les creences, prejudicis..... dels adults.
òscar,
ResponEliminaaixo mateix!!!
Manel,
ResponEliminamolt bona observació, i sí, van lligades i ho he fet a consciència... entre altres coses pq no us vaig respondre els comentaris d'un a un com sempre m'agrada fer...
Tota la raó, també...
m'agrada sapiguer que encara em queda molt per apendre...i pensar que un infant em pot ensenyar alguna cosa..em fa tenir fe en el futur
ResponEliminaun bes
És que la vida és alguna cosa més que aprendre?
ResponEliminaBajo,
ResponEliminadoncs efectivament. només cal estar atent al que poden ensenyar-nos, que com a personetes és MOLT.
Salva,
ResponEliminadoncs jo diria que sí. Per a mi aprendre és una de les coses que més feliç em fan, (per això faig la feina que faig), però n'hi ha d'altres: ensenyar les 3 coses que saps, estimar, i si t'estimen ja és el summum... XD