La festa de Sant Jordi m'agrada per molts motius: fa bo, hi ha llibres, roses, senyeres, somriures pel carrer... Tot això està molt bé, però sempre penso... I per què coi hem de matar el drac??? Que no podria fer-se vegetarià, per exemple? O aprendre a llegir i devorar llibres com una rata de biblioteca qualsevol? O fer-se amic del Jordi? O estimar la princesa? Estic completament segura de que, si al seu dia li haguéssin plantejat aquestes opcions, avui la llegenda acabaria de manera diferent... :)
Aquest és el drac de la Maria. La Maria té cinc anys i el meu pare li és padrí de bateig. Ja ho sé, Maria, no hi ha res de color rosa, però tranquila, l'any que ve et faré una samarreta amb la princesa. Fet? :D
T'ha quedat moníssima la samarreta, segur que li encantarà! Però trobo que la llegenda ja està bé com està, no? No la canviarem ara.
ResponEliminaXeXu,
ResponEliminales llegendes estan per deixar-les com estan, clar que no la canviarem ara, endarrera no hi podem anar, però endavant sí, i espero que les generacions que ens sobreviuran valorin els suggeriments pacífics abans que els cops de punt.
Ostreeeeeees, quina cosa més bonica!!! Com presumirà la Maria amb aquest drac tan xulo i la rosa a la samarreta!!! :-)))
ResponEliminaAssumpta,
ResponEliminadoncs és bastant presumida i sempre ho vol tot de color rosa...
La rosa és de feltre, i és una agulla de pit, es pot posar i treure.
Ets tota una artista eh! de veritat :)
ResponEliminaBonic com sempre :)
ResponEliminaJo també he pensat sempre que no calia matar al pobret drac...
T'ha quedat molt simpàtica. Artista!
ResponEliminaAquesta samarreta és xulíssima!Segur que estarà molt contenta! A veure si ens coneixem aviat!
ResponEliminaUna abraçada!
Laura