Ui, amb aquesta frase no hi puc estar d'acord. Hi ha dies que no podem mostrar la nostra millor cara, i ni el bon humor dels altres ens la fa canviar. Però sempre que es pugui, que s'imposi el bon humor, és clar.
Això d'un "deure" potser és una mica exagerat. Si s'acaba de morir un parent ningú et pot exigir que estiguis amb ganes de broma.
Ara bé, en situacions normals, sí que crec que hauriem de mirar d'estar de bon humor... si regalem somriures i simpatia potser tot l'entorn millori :-)
dons mira..jo avui m'ho emportare escrit, i ho anire rellegin perque no se m'oblidi tot i que de vegades costa de trovar un sonriure que tinguis un bon dia
XeXu, per a mi,mostrar la meva millor cara ha estat sempre alguna mena de deure moral, com ja saps. I el bon humor dels meus amics em fa caricietes al cor.
Asumpta, jo ho encarava més aviat en sentit general. Si passem un mal moment no estarem d'humor, però podem fer el pas d'intentar-ho, perquè qui respira al nostre costat o ens fa companyia no és responsable del que estem vivint...
Sargantana, molt bé, xata. Una amiga meva de vegades diu que cal somriure fins i tot quan respons el telèfon, per què qui et parla ho notarà... I efectivamnet, es nota i molt, prova, ja veuras... ;)
Babunski, afectat? com, exactament? pq si és amb unes ganes de riure i de fer riure amb aquest humor intel·ligent que tens, ja hi firmaria ara mateix!!! ;)
Carme, guapa, jo també us enyoro, però la feina és la feina, i els quatre rals que ens donen ben bé que ens aniran... I sí que va amb tu, sí, la frase...
Ui, amb aquesta frase no hi puc estar d'acord. Hi ha dies que no podem mostrar la nostra millor cara, i ni el bon humor dels altres ens la fa canviar. Però sempre que es pugui, que s'imposi el bon humor, és clar.
ResponEliminaAixò d'un "deure" potser és una mica exagerat. Si s'acaba de morir un parent ningú et pot exigir que estiguis amb ganes de broma.
ResponEliminaAra bé, en situacions normals, sí que crec que hauriem de mirar d'estar de bon humor... si regalem somriures i simpatia potser tot l'entorn millori :-)
dons mira..jo avui m'ho emportare escrit, i ho anire rellegin perque no se m'oblidi
ResponEliminatot i que de vegades costa de trovar un sonriure
que tinguis un bon dia
ens ho hauriem d'aplicar més...
ResponEliminaSempre ho intento. El problema és que intento mostrar sempre tan bon humor a tothom que després sóc jo el que quedo afectat...
ResponEliminaDoncs jo crec que aquesta frase si que va amb mi,no se fer mai mala cara.
ResponEliminaAlguna cosa bona he de tenir, no ??
Petonets, t'anyorem a classe !!!
XeXu,
ResponEliminaper a mi,mostrar la meva millor cara ha estat sempre alguna mena de deure moral, com ja saps. I el bon humor dels meus amics em fa caricietes al cor.
Asumpta,
ResponEliminajo ho encarava més aviat en sentit general. Si passem un mal moment no estarem d'humor, però podem fer el pas d'intentar-ho, perquè qui respira al nostre costat o ens fa companyia no és responsable del que estem vivint...
Sargantana,
ResponEliminamolt bé, xata. Una amiga meva de vegades diu que cal somriure fins i tot quan respons el telèfon, per què qui et parla ho notarà... I efectivamnet, es nota i molt, prova, ja veuras... ;)
Cesc,
ResponEliminaexactament, jo crec q si.
Babunski,
ResponEliminaafectat? com, exactament? pq si és amb unes ganes de riure i de fer riure amb aquest humor intel·ligent que tens, ja hi firmaria ara mateix!!! ;)
Carme,
ResponEliminaguapa, jo també us enyoro, però la feina és la feina, i els quatre rals que ens donen ben bé que ens aniran...
I sí que va amb tu, sí, la frase...
:)
ResponEliminaEl bon humor hauria de ser una manera de viure... i més en el nostre món.
ResponEliminaQue li expliquin al meu jefe, això.
ResponElimina