Ostres, doncs no sé si és massa lògic, però a mi em passa, les persones que veig llegir, o que sé que llegeixen, em semblen més de fiar. Per què deu ser?
Babunski, exactament, tu clavant-la com sempre... ;) En resposta a la teva pregunta, crec que la resposta és evident... I seria la mateixa, per exemple, per qui escolta la COPE, però clar, la radio no es llegeix... :P
Doncs bé, a veure com ho diríem :-) Encara sense saber què llegeixen, jo, en principi, estic més ben predisposada a que em caigui bé una persona que sé que llegeix molt que una que no llegeix res... Després, un cop conegudes, potser canvio radicalment d'opinió. Però sí que admeto que, a priori, ho tinc com a "punt positiu" :-)
A vegades cal llegir La Razón i totes aquestes coses per saber què pensen els altres. S'ha d'estar ben informat :-)
jjajaj dons mira jo penso que de tot s'en pot apendre. el que es bo..per lo que t'aporta , pero de lo que no ho es tan, et pot ensenyar el que no vols...que tambe crec es important. ajudar a formar un criteri,i crea aquell dialec intern tan bo.... jajajaj mare de deu...aquestes calors ens faran sortir fum!!! un peto
Assumpta, hehehe, potser si haguessim de generalitzar, diria que m'atreu més en principi, una persona que llegeix molt que una altra que no acostuma a llegir. Però si he de puntualitzar, també conec persones totalment fantàstiques que no obren un llibre ni sota amenaça de mort, i persones amb gran cultura que deixen molt que desitjar com a persona... La veritat és que obrir "segons què" no em ve massa de gust...
sargantana, sí, estem d'acord, sovint dic que vaig aprendre a l'escola com NO havia de ser una mestra, i curiosament, és el meu ofici... hehehehe, cal aprendre del bo perquè ens ensenya, i del no tan bo per veure com no cal ser...
Molt bo aquest últim comentari teu Montse. Jo que sóc professor penso com tu i tinc la mateixa experiència... em vaig fixar amb què no havia de ser i amb qui semblar-me (fixa't que l'ús del que i del qui és fer aposta).
Babunski, encara que sembli mentida, potser avui treballo com treballo pq vaig tenir molts bons exemples de com no s'havia de ser a l'hora de ser mestra... hehehehe... (la veritat és que era una alumna brillant però em feien pixar tinta xina, algunes de les mestres que tenia...)
Ostres, doncs no sé si és massa lògic, però a mi em passa, les persones que veig llegir, o que sé que llegeixen, em semblen més de fiar. Per què deu ser?
ResponEliminajo reinventaria una mica dient "digue'm què llegeixes i et diré qui ets".
ResponEliminaXeXu,
ResponElimina... no ho sé... per donar-me la raó, potser?
òscar,
ResponEliminadoncs sí, d'acord també amb la teva reinvenció, hehehhe
es cert, jo tambe ho penso...bona senyal si llegeig
ResponEliminaun petonet
També serveix per la gent que llegeix El Mundo, l'ABC o La Razón?
ResponEliminasargantana,
ResponEliminabon senyal si es llegeix, però cal ser una mica selectiu...
no val a llegir "segons què"... :)
Babunski,
ResponEliminaexactament, tu clavant-la com sempre... ;)
En resposta a la teva pregunta, crec que la resposta és evident... I seria la mateixa, per exemple, per qui escolta la COPE, però clar, la radio no es llegeix... :P
Doncs bé, a veure com ho diríem :-)
ResponEliminaEncara sense saber què llegeixen, jo, en principi, estic més ben predisposada a que em caigui bé una persona que sé que llegeix molt que una que no llegeix res... Després, un cop conegudes, potser canvio radicalment d'opinió. Però sí que admeto que, a priori, ho tinc com a "punt positiu" :-)
A vegades cal llegir La Razón i totes aquestes coses per saber què pensen els altres. S'ha d'estar ben informat :-)
jjajaj
ResponEliminadons mira jo penso que de tot s'en pot apendre.
el que es bo..per lo que t'aporta , pero de lo que no ho es tan, et pot ensenyar el que no vols...que tambe crec es important.
ajudar a formar un criteri,i crea aquell dialec intern tan bo....
jajajaj
mare de deu...aquestes calors ens faran sortir fum!!!
un peto
no es pot opinar si no es coneix...
ResponEliminaja callo....ja callo
;-)
Assumpta,
ResponEliminahehehe, potser si haguessim de generalitzar, diria que m'atreu més en principi, una persona que llegeix molt que una altra que no acostuma a llegir. Però si he de puntualitzar, també conec persones totalment fantàstiques que no obren un llibre ni sota amenaça de mort, i persones amb gran cultura que deixen molt que desitjar com a persona...
La veritat és que obrir "segons què" no em ve massa de gust...
sargantana,
ResponEliminasí, estem d'acord, sovint dic que vaig aprendre a l'escola com NO havia de ser una mestra, i curiosament, és el meu ofici... hehehehe, cal aprendre del bo perquè ens ensenya, i del no tan bo per veure com no cal ser...
ah, i res de callar, tu fot-li amb pala, filla!!!
Molt bo aquest últim comentari teu Montse. Jo que sóc professor penso com tu i tinc la mateixa experiència... em vaig fixar amb què no havia de ser i amb qui semblar-me (fixa't que l'ús del que i del qui és fer aposta).
ResponEliminaBabunski,
ResponEliminaencara que sembli mentida, potser avui treballo com treballo pq vaig tenir molts bons exemples de com no s'havia de ser a l'hora de ser mestra... hehehehe...
(la veritat és que era una alumna brillant però em feien pixar tinta xina, algunes de les mestres que tenia...)
Segur que aquesta frase la pensen tots els escriptors.
ResponEliminaptns
Antoni,
ResponEliminahehehehe, és possible, però a mi no se m'havia acudit...
Muakis!!! :)