dissabte, 7 de novembre de 2009

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana


passes un curs portant nens de la mà, cuidant-los el millor que pots i saps, mirant que aprenguin a ser persona, que siguin feliços, que restin bé portant-ne... i el curs s'acaba i els nens se'n van i els perds de vista, i es fan grans i forts... i un dia, molts anys despres, n'apareix un i et diu coses molt boniques, i entens que va rebre tot el que tu li vas donar al seu dia, i t'aixeca en braços... i de sobte recordes tants cops q tu li vas tenir a ell, en braços... i es un moment completament PRECIOS!!!

14 comentaris:

  1. Ho ha de ser de veritat, notar que el nostre esforç dóna fruits, i que tot el que vam voler ensenyar va arribar a aquelles personetes i els ha ajudat a créixer. Ha de ser un goig.

    ResponElimina
  2. xexu,
    ho és. no en tinguis cap dubte. i q els pares dels nens q has tingut se't tirin al coll pel carrer, tb... pero que una pila d'anys despres facin km per venir-te a veure i dir-te... ufffffffff... no te preu............

    ResponElimina
  3. Recordo un parell de mestres de l'escola (una deu ser velleta, ja) que si les trobés les abraçaria i les donaria les gràcies mil vegades. La feina que feu, Montse, quan està ben feta, no es paga amb diners.

    ResponElimina
  4. Manel,
    doncs jo no tinc records com els teus tan bonics de cap mestre en concret... crec q més aviat vaig aprendre com no havia de ser un bon professional d'aquest ram... hehehe...
    ara, mira, mai ningú m'hagués dit que acabaria triant aquesta feina, i t'asseguro q la faig de cor.

    ResponElimina
  5. Manel,
    Pd.
    no, amb diners no es paga... entre altres coses pq tenim un sou de p.pena... XD

    ResponElimina
  6. Montse perquè tot el que es fa amb el cor, despres té la seva recompensa.
    Crec que tots tenim a la ment aquella mestra tan especial, jo si !!

    Petonetss !!!

    ResponElimina
  7. bajo,
    buah, nena, és COMPLETAMENT BRUTAL!!!
    i dura dies...

    ResponElimina
  8. Carme,
    deu ser cert aixo del cor, i de la recompensa que dius...
    és bonic...

    ResponElimina
  9. Potser no tan emotiva com la que tu ens expliques, Montse, però també he tingut (fa anys, ja) un parell d'encontres amb una sor i em va fer molta il·lusió.
    Si a això li sumo que vas ser tu qui vas tenir a aquell nano en braços i que ara és ell... ufff!
    la complicitat i sentiment ha de ser brutal!
    M'alegro que sàpigues valorar aquests moments, de ben segur que ell també ho recordarà sempre.
    Felicitats!
    ;)

    ResponElimina
  10. - assumpta -,
    mira, es com si el cel et fes un regal, es una sensacio tan fantastica!!! notes tan agraiment, tanta estimacio... es un moment per recordar...

    com no valorar aquests moments??? ni morta podria deixar de ferho...

    ResponElimina
  11. Una sensació maquíssima i molt, molt emocionant :-))

    ResponElimina
  12. Montseeeeeee!
    Va tot bé???
    Mil petons, preciosa.

    ResponElimina
  13. Per cert, si em trobo bé, el cap de setmana de la constitució aniré a fer una mica ruta de castells i pobles: Montfalcó Murallat, Vicfred... Si tens alguna suggerència, serà acceptada.
    =)))

    ResponElimina