dissabte, 8 de maig de 2010

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana


Si exageréssim les nostres alegries
en la mateixa mesura
que fem amb les nostres tristors,
els nostres problemes perdrien importància.

Anatole France

8 comentaris:

  1. La gent tendeix a amagar molt sovint les alegries. Potser hi ha la temença de ser etiquetat com a fluix de mollera o vés a saber el què.

    ResponElimina
  2. òscar,
    sí,massa sovint fem el cotrari del que seriem més feliços fent...
    tan bonic que seria...

    ResponElimina
  3. Uhmmmm no estic d'acord. Els problemes seguirien sent problemes exactament igual. L'única diferència és que les alegries les viuríem més intensament. Però quan vingués un problema, el seguiríem tenint i vivint de la mateixa manera...

    Ara bé, si la frase digués "si minimitzéssim les nostres penes igual que a vegades fem amb les alegries, els nostres problemes perdrien importància" llavors potser sí :-)

    ResponElimina
  4. Assumpta,
    estic d'acord amb la puntualització que fas! De tota manera, crec que molta gent magnifica les penes que té, i no dsfruta quan pot... Llavors, aquesta actitud els allunya de la felicitat...
    Un petonet molt gran de diumenge ennuvolat!!!

    ResponElimina
  5. Per molt que les alegries les exagerem, sempre acaben passant molt més ràpid del que passen les tristors. Això és llei de vida que es diu. A més, psicològicament, una alegria comporta uns tristor immediata per culpa de les parts del cervell que estan en contacte.

    ResponElimina
  6. Doncs, jo no exagero res, quan sento l'alegria la visc, i quan m'envaeix la tristesa també, quin remei!!! Però sempre CARPE DIEM, eh Montse!!!

    ResponElimina
  7. Babunski,
    les alegries poden passar ràpid, però les podem recuperar de la memòria i reviure-les sempre que calgui; ara, amb les tristors no és recomanable... Dic jo, no sé...

    ResponElimina
  8. Dafne,
    sí, per damunt de tot, sempre el CARPE DIEM!!! Si el cos ens aguanta per les obligacions, amb més motiu ens ha d'aguantar per les alegries... Bé, ja ens entenem...

    ResponElimina