dijous, 7 d’agost del 2014
Tornem-hi!!!
No arribem al cim superant els altres,
sinó superant-nos a nosaltres mateixos.
(Anònim)
divendres, 17 de juny del 2011
ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana
L'experiència és una llanterna
que només fa llum a qui la porta.
Proverbi xinès
dijous, 26 de maig del 2011
MAITIPS a l'ESCOLA, 2a edició
VALORS A RITME DE SKA
En la seva dilatada trajectòria, els vallencs MAITIPS barregen tres gèneres musicals amb un objectiu clar i inamovible, denunciar les injustícies socials i reclamar els valors que calen perquè els adolescents d’avui esdevinguin adults conscients, responsables, solidaris i lliures.
Aquest passat dimarts 24 de maig, més de 400 escolars de gairebé tots els col•legis i instituts de Valls han recollit el testimoni que aquesta banda de ska, reggae i rock els lliurava: Es tractava de la cloenda de MAITIPS A L’ESCOLA, que ha tingut lloc al Centre Cultural de Valls. L’acte ha començat amb un emotiu record a Xavier Tondo, desaparegut aquesta setmana; tota la sala s’ha unit en un sentit aplaudiment en homenatge al ciclista.
El Pla Educatiu d’Entorn de Valls enguany presenta la segona edició d’aquest projecte, consolidant així la qualitat de la feina ben feta i la originalitat de la proposta ,amb gran acceptació i entusiasme dels nois i noies i els professionals de l’educació que s’hi han adscrit, i per la qual s’han interessat centres d’arreu de Catalunya i de l’Estat, després que diverses publicacions pedagògiques se’n fessin ressò.
Amb un concert d’una hora de durada, en horari lectiu de tarda, MAITIPS ha fet vibrar, cantar i ballar la totalitat d’assistents a l’acte, encomanant ganes de viure, senzillesa i el saber fer dalt de l’escenari; no endebades, els avala gairebé una dècada de carrera musical com a grup.
Abans, en quatre sessions als sengles centres, els alumnes havien conegut els membres d’aquesta formació, els seus instruments, els valors que proclamen les seves lletres. El procès d’enregistrament d’un disc era l’eix vertebrador de tot plegat. Al concert, han pogut escoltar MAITIPS en directe, han tingut l’oportunitat de cantar dalt l’escenari amb ells i han estat partíceps d’una estona emotiva i plenament viscuda al costat dels seus ídols locals. Moltes han estat les felicitacions rebudes per mestres i alumnes, i molts també els autògrafs signats pels MAITIPS. El balanç és molt satisfactori i esperem que tingui continuïtat en edicions posteriors.
En la seva dilatada trajectòria, els vallencs MAITIPS barregen tres gèneres musicals amb un objectiu clar i inamovible, denunciar les injustícies socials i reclamar els valors que calen perquè els adolescents d’avui esdevinguin adults conscients, responsables, solidaris i lliures.
Aquest passat dimarts 24 de maig, més de 400 escolars de gairebé tots els col•legis i instituts de Valls han recollit el testimoni que aquesta banda de ska, reggae i rock els lliurava: Es tractava de la cloenda de MAITIPS A L’ESCOLA, que ha tingut lloc al Centre Cultural de Valls. L’acte ha començat amb un emotiu record a Xavier Tondo, desaparegut aquesta setmana; tota la sala s’ha unit en un sentit aplaudiment en homenatge al ciclista.
El Pla Educatiu d’Entorn de Valls enguany presenta la segona edició d’aquest projecte, consolidant així la qualitat de la feina ben feta i la originalitat de la proposta ,amb gran acceptació i entusiasme dels nois i noies i els professionals de l’educació que s’hi han adscrit, i per la qual s’han interessat centres d’arreu de Catalunya i de l’Estat, després que diverses publicacions pedagògiques se’n fessin ressò.
Amb un concert d’una hora de durada, en horari lectiu de tarda, MAITIPS ha fet vibrar, cantar i ballar la totalitat d’assistents a l’acte, encomanant ganes de viure, senzillesa i el saber fer dalt de l’escenari; no endebades, els avala gairebé una dècada de carrera musical com a grup.
Abans, en quatre sessions als sengles centres, els alumnes havien conegut els membres d’aquesta formació, els seus instruments, els valors que proclamen les seves lletres. El procès d’enregistrament d’un disc era l’eix vertebrador de tot plegat. Al concert, han pogut escoltar MAITIPS en directe, han tingut l’oportunitat de cantar dalt l’escenari amb ells i han estat partíceps d’una estona emotiva i plenament viscuda al costat dels seus ídols locals. Moltes han estat les felicitacions rebudes per mestres i alumnes, i molts també els autògrafs signats pels MAITIPS. El balanç és molt satisfactori i esperem que tingui continuïtat en edicions posteriors.
dimecres, 18 de maig del 2011
ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana
Les paraules són com l'aigua:
t'has de rentar l'esperit explicant històries,
t'has de banyar en les paraules.
Elias Khoury, escriptor libanès
dimarts, 15 de març del 2011
ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana
Hi ha una esquerda en tot:
és així com entra la llum.
Leonard Cohen
dijous, 3 de març del 2011
ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana.
L'art d'envellir
és conservar sempre alguna esperança.
Nèstor Luján (Mataró 1922-Barcelona 1995)
dijous, 17 de febrer del 2011
ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana
Com més et disfressis,
més t'assemblaràs a tu mateix.
José Saramago
diumenge, 13 de febrer del 2011
Se m'ha tornat a passar!!! Catxissss!!!!
Mira que cada any em passa el mateix... Arriba el 9 de febrer i em passa per alt... I me'n recordo quatre o cinc dies després... Catxiiiiiiiissss!!!
Bé, doncs resulta que el dimecres passat va ser el 4t aniversari d'aquest blog, que és una cosa que em fa certa gràcia... :)
Gràcies a tots els que passeu per aquí, amb comentaris o sense i que fa temps que em feu companyia... Un petonet, o quatre, per a cada ú de vosaltres!!!
dimarts, 8 de febrer del 2011
ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana
Un vaixell no hauria de navegar amb una sola àncora,
ni la vida amb una sola esperança.
Epictet
dilluns, 17 de gener del 2011
ENGRUNES DE SAVIESA. La frase de la setmana.
No hi ha millor nau
que un llibre
per viatjar lluny.
Emily Dickinson
dimarts, 11 de gener del 2011
ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana
Es un placer compartir los recuerdos. Todo lo que se recuerda es adorable, cariñoso, conmovedor, precioso. Al menos el pasado es seguro, aunque no lo sabíamos entonces. Lo sabemos ahora. Porque está en el pasado. Porque hemos sobrevivido.
Susan Sontag
diumenge, 26 de desembre del 2010
CAL·LIGRAFIA. L'obra del mes
Una branqueta de grèvol
verd i vermell a les mans.
Vesc, avet, pinyes de plata amb llaç:
jo et regalo el ram de Nadal.
Amb aromes de rosada i de camp,
de nits estelades i albades de blans.
Amb colors d'aquarel·la hivernal,
de vida gebredora a fora i caliu a la llar.
Una branqueta de grèvol
verd i vermell a les mans
dilluns, 20 de desembre del 2010
Patchwork. Boletes de Nadal de roba
Aquest és un ornament que he ideat, fet amb boles cobertes de roba. La tècnica es diu "patchwork sense agulla", ja que no hi ha res cosit!
divendres, 17 de desembre del 2010
ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana.
Tractar de millorar-se un mateix
és una empresa que sol donar més bon resultat
que no pas tractar de millorar els altres.
Noel Clarasó
dilluns, 29 de novembre del 2010
A POC A POC I BONA LLETRA, per Jaume Pros
Entrevista publicada al setmanari El Vallenc, de Valls, en la seva edició impresa i digital, el dia 26 de novembre de 2010
La cal·ligrafia, fer bona lletra, és una part indestriable de l'aprenentatge que esdevé totalment necessària; això, malgrat que molts nens i nenes ho veuen com un martiri, a causa del treball rutinari que exigeix. Els de la meva generació recordem molt bé aquells quaderns Rubio que, amb insistència, ens recordaven que "Mi mamá me mima" i que "Mi papá fuma en pipa".
La Montse Melgosa París tampoc no ha oblidat aquella època: "Un dels primers records que tinc de quan era petita són els àlbums de cal·ligrafia infantil que em feia fer la meva tieta cada dia abans de dinar, amb la idea que aprengués a agafar bé el llapis. Vaig fer muntanyes d’àlbums de lletres, però mai va aconseguir el seu objectiu". Això últim ningú no ho diria, tot veient el que és capaç de fer aquesta mollerussenca, mestra d'educació infantil i de primària.
La Montse Melgosa és la primera dona europea que ha aconseguit el prestigiós London Class Certificate of Calligraphy, que expedeix la Societat Cal·ligràfica de Londres. Aquest reconeixement té molt de mèrit. Parlem d’una disciplina minoritària i que requereix molt d’autoaprenentatge. Tot plegat en un món que sembla força dominat pels homes: "Com ja saps, aquest és un ofici perdut, no s’ensenya, és difícil aprendre’l i, a la vegada, és una feina de tradició masculina, no sé ben bé per què." No hi ha dones cal·lígrafes?: "A Europa hi ha alguna dona que s’hi dedica professionalment, a l’estat espanyol, no en conec cap". I a Valls?: "Crec que a Valls fa anys hi havia un senyor que feia poemes de casament."
Quan penso en això que fas, sempre em ve al cap la imatge d'aquells monjos copistes de l'Edat Mitjana treballant pacientment i en absolut silenci sobre un còdex: "A l’Edat Mitjana es vivia de manera més pausada, la vida monàstica a l’entorn de la qual gira la major producció de còdexs seria avui en dia totalment incomprensible. Per a mi, fer cal·ligrafia és com una teràpia, oblidar-se del món per una estona, una introspecció tossuda per aconseguir la tècnica necessària i esdevenir capaç de fer obres amb la major qualitat i bellesa possibles. Poso música adequada al ritme de cada alfabet i és com fer ballar el tremp sobre el paper... Ara cant gregorià, ara blues, ara Maitips".
Era inevitable que, més tard o més d'hora, acabéssim parlant dels Maitips. La Montse va ser mestra d'alguns components d'aquest grup musical vallenc durant la seva etapa com a docent a l'escola Mare de Déu del Lledó i, avui, podríem dir que és la seva seguidora més incondicional. Tant és així que fins i tot s'ha atrevit a ampliar el ventall de caràcters tipogràfics més enllà de l'estil gòtic que tots tenim present. No sé si n'hi ha molts més, d’estils: “Hi ha alfabets antics i moderns. Dels antics, més tècnics, a banda del gòtic que tots coneixem, destacaria l’Uncial, el Cancelleresc, la Carolina catalana... Dels moderns, més expressius i gestuals, hi hauria el Newland, o el Maitips, alfabet de creació pròpia".
Però, Montse, vols dir que en l'era digital, dels ordinadors i els missatges SMS, això de fer cal·ligrafia no sembla força extemporani?: "Totalment i absolutament, però aquí hi ha la gràcia! Quin sentit té fer el mateix que tothom? D’altra banda, la cal·ligrafia no s’acaba amb els pergamins medievals, podem fer coses molt modernes i de molta actualitat!" Com per exemple?: "De la mateixa manera que escric damunt de pergamí o de paper, també ho faig damunt de samarretes, pantalles de làmpades, cortines, parets, etc. I també faig invitacions, detalls i versos de casament, postals de Nadal, estampes de comunió, punts de llibre, arbres genealògics..., qualsevol cosa que se m'acudeixi demà, també la faré. És aquest el meu objectiu principal: el treball imaginatiu".
Ja, però una cosa és tenir una afició i una altra cercar l'especialització com has fet tu. Què t'ha portat a fer aquest pas endavant? "Ser cal·lígraf és un ofici avui en dia perdut al nostre país. Hi va haver diversos motius a l’hora de decidir practicar seriosament i de manera disciplinada. Un era recuperar una feina que era i és a les portes de l’oblit; un altre, el desig d’aprendre i de dominar les tècniques d’abecedaris diferents. M’agraden les coses fetes a mà, amb el cor, crec que tenen un valor diferent. Aquella persona que rep el meu text sap que és prou important per a que li dediqui una part del meu temps, de la meva dedicació i esforç”.
Aleshores, penses dedicar-t'hi professionalment?: "La meva feina és una altra, m’agrada el dia a dia amb els nens, en gaudeixo molt. Poder compaginar la canalla amb les lletres és ideal per a mi".
Entre el jovent s'ha imposat un nou llenguatge a través dels missatges de mòbil. Paradigma de la desestructura sintàctica, les faltes d'ortografia, i tan abreujats que semblen missatges criptogràfics, amb aquesta afició teva deus ser una mestra duríssima: "Sobre això que dius, crec que és el context el que determina la forma de comunicació. T’imagines un SMS escrit en lletra gòtica? I un pergamí en què hi faltessin vocals? Per a mi, que estic moltes hores al dia corregint errors ortogràfics, fer missatges amb faltes fins i tot em sembla divertit, però ho faig només amb persones molt properes, és com riure’s una mica d’un mateix". Però jo vull saber si ets dura amb els teus alumnes: "No, gens. Tant me fa si la lletra és més rodona o més angulosa, més bonica o més lletja, l’únic que exigeixo és la claredat, que s’entengui sense haver de desxifrar un jeroglífic".
Escolta, Montse, com puc saber si estic al davant d'un bon treball cal·ligràfic? "Hi hauria molt a dir, però bàsicament cal buscar un traç segur i regular, i que el caràcter de l’obra, el que transmet visualment, l’emoció que et suggereix estigui d’acord amb el que diu el text, que sigui llegible". Per tant, un bon cal·lígraf ha de tenir algunes qualitats essencials: "Voluntat, disciplina, autoexigència, paciència amb un mateix, creativitat... Calen anys de pràctica per a dominar un alfabet, però, sense l’espurna de la creativitat, allò que fas està mancat de vida".
I quant als materials?: "Els materials emprats han d’anar en consonància amb el caràcter de l’obra. Utilitzo papers de molts tipus i tintes de tota mena. Ara en tinc una feta amb el vi d'un cul d’ampolla que va quedar d’un sopar amb persones molt estimades. També utilitzo plomes de tota classe; la meva preferida me la va fer el meu pare, i la guardo com or en barra".
Per acabar, això que fas és una tècnica o un art? "Això depèn dels ulls de qui s’ho mira. Quan estudio un pergamí medieval, la bellesa de les miniatures, tantes hores de feina, la perfecció que hi ha; hi veig art. De la mateixa manera, quan observo alguns treballs dels meus alumnes, també en veig, d'art. Però jo no em considero pas una artista, sinó més aviat una aprenent".
Doncs jo, en aquest cas, discrepo amb la Montse. Qualsevol que tingui a les seves mans un dels seus treballs comprovarà que allò és art, amb totes les lletres. I, si encara no coneixeu la seva feina, podeu fer-vos-en una idea visitant el seu bloc: Lletres i fotos. Estic segur que em donareu la raó.
La cal·ligrafia, fer bona lletra, és una part indestriable de l'aprenentatge que esdevé totalment necessària; això, malgrat que molts nens i nenes ho veuen com un martiri, a causa del treball rutinari que exigeix. Els de la meva generació recordem molt bé aquells quaderns Rubio que, amb insistència, ens recordaven que "Mi mamá me mima" i que "Mi papá fuma en pipa".
La Montse Melgosa París tampoc no ha oblidat aquella època: "Un dels primers records que tinc de quan era petita són els àlbums de cal·ligrafia infantil que em feia fer la meva tieta cada dia abans de dinar, amb la idea que aprengués a agafar bé el llapis. Vaig fer muntanyes d’àlbums de lletres, però mai va aconseguir el seu objectiu". Això últim ningú no ho diria, tot veient el que és capaç de fer aquesta mollerussenca, mestra d'educació infantil i de primària.
La Montse Melgosa és la primera dona europea que ha aconseguit el prestigiós London Class Certificate of Calligraphy, que expedeix la Societat Cal·ligràfica de Londres. Aquest reconeixement té molt de mèrit. Parlem d’una disciplina minoritària i que requereix molt d’autoaprenentatge. Tot plegat en un món que sembla força dominat pels homes: "Com ja saps, aquest és un ofici perdut, no s’ensenya, és difícil aprendre’l i, a la vegada, és una feina de tradició masculina, no sé ben bé per què." No hi ha dones cal·lígrafes?: "A Europa hi ha alguna dona que s’hi dedica professionalment, a l’estat espanyol, no en conec cap". I a Valls?: "Crec que a Valls fa anys hi havia un senyor que feia poemes de casament."
Quan penso en això que fas, sempre em ve al cap la imatge d'aquells monjos copistes de l'Edat Mitjana treballant pacientment i en absolut silenci sobre un còdex: "A l’Edat Mitjana es vivia de manera més pausada, la vida monàstica a l’entorn de la qual gira la major producció de còdexs seria avui en dia totalment incomprensible. Per a mi, fer cal·ligrafia és com una teràpia, oblidar-se del món per una estona, una introspecció tossuda per aconseguir la tècnica necessària i esdevenir capaç de fer obres amb la major qualitat i bellesa possibles. Poso música adequada al ritme de cada alfabet i és com fer ballar el tremp sobre el paper... Ara cant gregorià, ara blues, ara Maitips".
Era inevitable que, més tard o més d'hora, acabéssim parlant dels Maitips. La Montse va ser mestra d'alguns components d'aquest grup musical vallenc durant la seva etapa com a docent a l'escola Mare de Déu del Lledó i, avui, podríem dir que és la seva seguidora més incondicional. Tant és així que fins i tot s'ha atrevit a ampliar el ventall de caràcters tipogràfics més enllà de l'estil gòtic que tots tenim present. No sé si n'hi ha molts més, d’estils: “Hi ha alfabets antics i moderns. Dels antics, més tècnics, a banda del gòtic que tots coneixem, destacaria l’Uncial, el Cancelleresc, la Carolina catalana... Dels moderns, més expressius i gestuals, hi hauria el Newland, o el Maitips, alfabet de creació pròpia".
Però, Montse, vols dir que en l'era digital, dels ordinadors i els missatges SMS, això de fer cal·ligrafia no sembla força extemporani?: "Totalment i absolutament, però aquí hi ha la gràcia! Quin sentit té fer el mateix que tothom? D’altra banda, la cal·ligrafia no s’acaba amb els pergamins medievals, podem fer coses molt modernes i de molta actualitat!" Com per exemple?: "De la mateixa manera que escric damunt de pergamí o de paper, també ho faig damunt de samarretes, pantalles de làmpades, cortines, parets, etc. I també faig invitacions, detalls i versos de casament, postals de Nadal, estampes de comunió, punts de llibre, arbres genealògics..., qualsevol cosa que se m'acudeixi demà, també la faré. És aquest el meu objectiu principal: el treball imaginatiu".
Ja, però una cosa és tenir una afició i una altra cercar l'especialització com has fet tu. Què t'ha portat a fer aquest pas endavant? "Ser cal·lígraf és un ofici avui en dia perdut al nostre país. Hi va haver diversos motius a l’hora de decidir practicar seriosament i de manera disciplinada. Un era recuperar una feina que era i és a les portes de l’oblit; un altre, el desig d’aprendre i de dominar les tècniques d’abecedaris diferents. M’agraden les coses fetes a mà, amb el cor, crec que tenen un valor diferent. Aquella persona que rep el meu text sap que és prou important per a que li dediqui una part del meu temps, de la meva dedicació i esforç”.
Aleshores, penses dedicar-t'hi professionalment?: "La meva feina és una altra, m’agrada el dia a dia amb els nens, en gaudeixo molt. Poder compaginar la canalla amb les lletres és ideal per a mi".
Entre el jovent s'ha imposat un nou llenguatge a través dels missatges de mòbil. Paradigma de la desestructura sintàctica, les faltes d'ortografia, i tan abreujats que semblen missatges criptogràfics, amb aquesta afició teva deus ser una mestra duríssima: "Sobre això que dius, crec que és el context el que determina la forma de comunicació. T’imagines un SMS escrit en lletra gòtica? I un pergamí en què hi faltessin vocals? Per a mi, que estic moltes hores al dia corregint errors ortogràfics, fer missatges amb faltes fins i tot em sembla divertit, però ho faig només amb persones molt properes, és com riure’s una mica d’un mateix". Però jo vull saber si ets dura amb els teus alumnes: "No, gens. Tant me fa si la lletra és més rodona o més angulosa, més bonica o més lletja, l’únic que exigeixo és la claredat, que s’entengui sense haver de desxifrar un jeroglífic".
Escolta, Montse, com puc saber si estic al davant d'un bon treball cal·ligràfic? "Hi hauria molt a dir, però bàsicament cal buscar un traç segur i regular, i que el caràcter de l’obra, el que transmet visualment, l’emoció que et suggereix estigui d’acord amb el que diu el text, que sigui llegible". Per tant, un bon cal·lígraf ha de tenir algunes qualitats essencials: "Voluntat, disciplina, autoexigència, paciència amb un mateix, creativitat... Calen anys de pràctica per a dominar un alfabet, però, sense l’espurna de la creativitat, allò que fas està mancat de vida".
I quant als materials?: "Els materials emprats han d’anar en consonància amb el caràcter de l’obra. Utilitzo papers de molts tipus i tintes de tota mena. Ara en tinc una feta amb el vi d'un cul d’ampolla que va quedar d’un sopar amb persones molt estimades. També utilitzo plomes de tota classe; la meva preferida me la va fer el meu pare, i la guardo com or en barra".
Per acabar, això que fas és una tècnica o un art? "Això depèn dels ulls de qui s’ho mira. Quan estudio un pergamí medieval, la bellesa de les miniatures, tantes hores de feina, la perfecció que hi ha; hi veig art. De la mateixa manera, quan observo alguns treballs dels meus alumnes, també en veig, d'art. Però jo no em considero pas una artista, sinó més aviat una aprenent".
Doncs jo, en aquest cas, discrepo amb la Montse. Qualsevol que tingui a les seves mans un dels seus treballs comprovarà que allò és art, amb totes les lletres. I, si encara no coneixeu la seva feina, podeu fer-vos-en una idea visitant el seu bloc: Lletres i fotos. Estic segur que em donareu la raó.
dimarts, 23 de novembre del 2010
CAL·LIGRAFIA. Pergamí.
El text està en aranés, i és un recull de frases de l'autora P. Caubet Delseny que he seleccionat. Diu així:
"Pensaràs que no surto del pou, però no podem escollir. Les portes i finestres del passat es van tancant, així doncs, cal treure forces de feblesa per obrir-ne d'altres. Allò que és nou reemplaça el que és vell. Ditxosa tu que veus nèixer branques noves, malgrat també jo penso que es tancaràn les nostres portes."
Tintes cal·ligràfiques sobre suport de pell (pergamí autèntic, família!). Cal·ligrafia semiuncial irlandesa amb inicial decorada a l'estil del llibre de Kells, s VIII)
diumenge, 21 de novembre del 2010
ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana
La llibertat és com els estels,
que volen perquè estan lligats.
José Luis Sampedro
dimecres, 17 de novembre del 2010
dimarts, 16 de novembre del 2010
ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana.
Hi ha dues superpotències al món:
una és Estats Units,
l'altra ets TU.
J. Saramago
dimecres, 10 de novembre del 2010
ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana
Només és possible avançar
quan es mira ben lluny.
Josep Ortega i Gasset
divendres, 5 de novembre del 2010
ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana
El feble mai no pot perdonar.
El perdó és un atribut dels forts.
Mahatma Gandhi
dimecres, 3 de novembre del 2010
ENGRUNES de SAVIESA. la frase de la setmana
L' únic error real és aquell
del que no aprenem res.
John Powell
dilluns, 1 de novembre del 2010
Patchwork. Un receptari de cuina
Amb una roba que m'agrada molt perquè és tan catalana com el mocador de farcell, he fet aquest receptari de cuina. A dins hi haurà receptes especials... :)
dilluns, 25 d’octubre del 2010
FOTOGRAFIA
Una vanesa atalanta amb les ales una mica trencades, esgarrapant els darrers raigs de sol de la tardor...
S'alimenta d'ortigues i fruita molt madura, i és pròpia d'Europa, Amèrica i Àsia. A Catalunya es veu amb facilitat.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)