ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana

El fals amic és com l'ombra que ens segueix
mentre dura el sol.

Carlo Dossi

La foto del mes

Quan la vaig veure en foto fa dies vaig pensar... Ostres, els de photoshop, quina passada de colors!!! Peró ahir va ser una de les roses que vaig rebre, i contràriament al que pugui semblar, és de veritat!!!

L'arc de Sant Martí s'ha fet rosa i ha vingut a casa meva...

Diada de Sant Jordi

Fins al moment, ningú ha pogut demostrar que fos així, però diu una llegenda que la princesa va convèncer el drac i es va fer vegetarià, li va ensenyar a estimar i es van fer molt amics.

Cada 23 d'Abril es retroben amb sant Jordi i llegeixen junts, i entre tots tres omplen carrers i parcs, places i parades, cases i jardins de roses vermelles i llibres savis... I des d'aquell dia, a l'espasa s'hi fan teranyines...

Llegir ens fa crèixer i ens fa somiar. Feliç diada a tothom!!!

CAL·LIGRAFIA. L'obra del mes

Aquest divendres dia 18 a la tarda vaig rebre el 1r premi del concurs de la biblioteca de Reus per aquest punt de llibre. La biblioteca organitzava un concurs en motiu del seu 5è aniversari, i hi va haver una festa de celebració.

M'ho vaig passar molt bé perquè la biblioteca estava plena de músics que anaven acompanyant la gent amb música i instruments tradicionals: gralles, acordions, sac de gemecs... Això era molt xocant perquè a la bibli ja sabeu que si parles o cantes et fan fora, (i jo sóc dels que canten amb l'mp3 a la butxaca, que ja m'han dit per tres vegades si puc cantar mes fluix...), també hi havia els gegants, els capgrossos que a Reus es diuen nanos, i m'agraden molt, també el drac de Reus, i els diables... TOTS AQUESTS DINS LA BIBLI!!! Espectacular, no???

Després del soroll de la gentada que hi havia, del bestiari i de la visita obligada a les diferents sales hi va haver els discursos dels polítics, el lliurament de premis, la coca, la xocolata, la taronjada i els missatges dient que tenia premi. Més de cent punts de llibre presentats!!!

El premi era aquest lot de llibres i la publicació del punt i posterior distribució als lectors de la biblioteca. Us poso de moment una foto dels llibres que m'han donat. Estic per posar una parada dimecres, jeje.



Cal·ligrafia Uncial Romana, tinta blanca sobre suport negre, ressaltant en daurat les lletres B C R (Biblioteca Central de Reus).

ENGRUNES DE SAVIESA... La frase de la setmana

Quan odiem algú, odiem en la seva imatge
quelcom que és dins de nosaltres mateixos.

Hermann Hesse

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana

Les cadenes de l'esclavatge només lliguen les mans.
És la ment el que ens fa lliures o esclaus.

Franz Gillparzer

Un MEME

Com ja sabeu els que em coneixeu i com us podeu imaginar els que no em teniu gaire vista, sóc anti-donarfeina a la gent perquè sí, però aquesta vegada ho faré, perquè el Humphrey m'ha enviat un MEME. Som-hi doncs,

Una RARESA: El meu hobby, la cal·ligrafia antiga. Coneixeu algú altre que sempre vagi amb les mans brutes de tinta i tingui més tremps que llapis???

2a RARESA: La meva mascota. Em tornen boja els eriçons africans. Quan era mooolt petita, la meva joguina preferida era una closca de castanya que omplia de plastilina, i alló era el meu eriçó. Boleta, t'enyoro!!!

Un DESIG: Un de molt bèstia que m'acompanya fa temps no el diré aquí. T'espero, quan decideixis venir.

2n DESIG: Tenir més temps per fer lletres, crear, viure. Aturar el temps quan em sento a gust amb algú i fer que un té duri una setmana.

Un VICI: fotre-li fins baix de tot, fins al fons, deixant la pell en tot el que faig.

2n VICI: passar-me de carinyosa, de tímida...

Ho deixarem aquí, per avui.

Passo el MEME a...


tots els meus cosins
al Pep,
a la Tefa,
al David
al Pere
el Nike

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana

Vosaltres, els europeus, teniu els rellotges,
però nosaltres tenim el temps.

Proverbi africà

CAL·LIGRAFIA. L'obra del mes

Una paraula, un sentiment, un desig, un gest.
La força, el tremp que cal per dur a terme el que anhelem...

He fet encàrregs molt llargs aquest mes, però trio per penjar aquí només això, tres lletres. Cal·ligrafia gestual pròpia, tècnica mixta.

FLOREJACS MEDIEVAL

Enguany, l'Associació de Veïns La Colla de Florejacs pren el relleu de l'Ajuntament i decideix consolidar la Fira com a esdeveniment fix en el calendari de les Terres de Ponent, i dotar-la d' un caràcter propi que la identifiqui plenament amb aquesta cruïlla de paisatges, camins i història que és Florejacs i, per extensió, les terres de l'Alt Sió.

En conseqüència, presentem la tercera edició de la fira, rebatejant-la Florejacs Medieval. Agafant la trempera, els colors i la música de les edicions anteriors, pretén constituir-se en element de cohesió, orgull i prestigi pels seus vilatans i de projecció i foment cap a l' exterior.

www.florejacs.cat
http://www.florejacs.cat/bases2008/programa.pdf
a tv3 a partir del minut 7...
<

Boleta...

Ahir, la meva Boleta, el meu sac de punxes supersexy ens va deixar.
Gràcies, petitó, per cada rialla, per cada somriure, per cada cosa divertida que has fet.

Gràcies per la companyia, sobre tot, gràcies per ser sempre a casa quan tornava cansada de tot. Gràcies per escoltar-me, per cuidar-me, per fer-me riure quan ho necessitava i només tu eres capaç de fer-ho, gràcies per fer-me més feliç.
Gràcies per fer sorollets a la nit, per ser un kamikaze divertit, un terrorista amb punxes. Gràcies per no deixar-me sentir mai sola, ni trista, ni lluny.

T'enyoro, t'estimo.

Allà a dalt, al cel dels eriçons, busca l'Espinete, segurament t'esperarà a la porta, no tinguis por, no estaràs sol.

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana.

"On vas?"
"Amb sort, cap endavant!"

(de la pel·lícula Ratatouille)

Va per tu, Boleta, ànims, petitó!!!

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana

Cal que recordem que el secret de la felicitat és a la llibertat,
i el secret de la llibertat, és al coratge.

Tucídides

La foto del mes

Això era, i és, un carreu, una pedra que forma part de la paret exterior d'un monestir, el de Sigena, a l'Aragó. Qui hauria dit, a l'època de construcció, que avui no estaria llisa com les del costat? El vent, la pluja i el fred l'han tractat com a les altres, però ella ha reaccionat diferent, s'ha deixat moldejar, s'ha deixat fer.

També hi ha persones com aquesta pedra. I hi ha persones que passen per la nostra vida sense deixar rastre mentre que d'altres deixen la seva empremta fins dins de tot. A qui m'ha marcat en positiu, moltes gràcies. I a qui m'ha marcat d'una altra manera potser no tan bonica ni agradable, moltes gràcies també. És feina meva transformar la seva petjada en alguna cosa que em faci sentir viva i feliç de ser com sóc.

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana

Els boscos precedeixen les civilitzacions.
Els deserts les segueixen.

R. Châteaubriand

LECTURA. Aquest mes et recomano...

Títol: LA CARRETERA
Autor: Cormac McCarthy
Editorial: Mondadori 2007
Preu, 18,90 euros

"La carretera" és la història profundament commovedora del viatge d'un pare i el seu fill. Tots dos caminen sols per un paisatge apocalíptic on rés no es mou, llevat de les cendres arrossegades pel vent. No tenen res, només una pistola per defensar-se de les bandes dolentes, la roba que porten posada, un caretó de menjar recollit de les escombreries... I l'un a l'altre.

Novel·la guanyadora del Pulitzer 2007, és una bona meditació sobre el millor i el pitjor de què sóm capaços, destrucció extrema, tenacitat desesperada i la tendresa que manté dues persones vives enmig de la devastació total.

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana

Què petites són les meves mans
en relació a tot el que la vida
m'ha donat!!!

R.J. Sender

CAL·LIGRAFIA. L'obra del mes

Aquesta làmina és l'obra del mes. Un arbre genealògic d'onze generacions, sí, sí, onze!!! És el regal de la família del Joan pel seu 90è aniversari, sí, sí, noranta!!! Ja veieu que això té solera.

La Dolors, una filla del Joan ha estat estudiant els seus avantpassats una pila d'anys, i em va fer arribar l'esquema. Com que era la família que havia viscut en un mateix casal, la proposta que li vam fer va ser posar la façana de la casa com a fons, les pedres del llindar de la porta, el número 15... i representar l'arbre en forma d'heura.

Cent quatre fulles d'heura amb 104 familiars actuals i passats del Joan, 104 noms i cognoms, vida, moviment, canvi, estimació, família, en definitiva. Qui em coneix sap que en aquesta feina hi he abocat bona part de mi mateixa...

I aquest n'és el resultat: Cal Casanoves de la Cardosa, al cor de la Segarra.

Ca·ligrafia Uncial Romana, una de les més antigues que conec, sobre fons d'aquarel·la. La làmina fa 50x80 cm.

ENGRUNES DE SAVIESA... La frase de la setmana

La meva felicitat consisteix
en saber apreciar el que tinc
i en no desitjar en excés el que no tinc.

Lleó Tolstoi

MÚSICA. Aquest mes et recomano...

´

Sense cap dubte. Un home valent que ha dedicat temps, feina, il·lusió i diners a un projecte per lluitar contra la pobresa i la marginació. Parla clar, molt clar. A la COPE li ténen vedada l'entrada, només per aquest petit detall ja val la pena escoltar-lo. Una joia de persona. És amic meu!

... Per cert, nou disc ja a la venda, aquest no el pirategem, si us plau...


Entrevista a EL CLUB de TV3, amb data 23-2-2008: www.tv3.cat/videos/274439

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana.

L'home que escolta la raó està perdut.
La raó esclavitza a tots els que
no són prou forts per dominar-la.

G. Bernard Shaw

Avui... Un mandala!!!

Un mandala és un dibuix que té com a base la circumferència, el cercle, i que serveix per meditar i relaxar-se mentres es fa, i un cop fet quan l'oserves. Bàsicament és per aconseguir silenci i pau interior i per evocar bones sensacions.

Ve de les cultures orientals més antigues (india, xinesa) però també trobem mandales a les cultures prehispàniques d'Amèrica i segurament a Africa o a Europa en els celtes sense anar més lluny.

El dels coloms és de mostra, l'altre per què el pugueu descarregar i pintar al vostre gust. I el vídeo, per relaxar-nos tots plegats una mica, que falta deu fer... Salut!!!









Us poso un link des d'on en podreu descarregar cent, en un arxiu .zip.
http://www.craaltaribagorza.net/article.php3?id_article=517

Una espelma atípica ...

Una espelma atípica per un espai on aboco el que penso, el que aprenc, el que em passa pel cor i surt per la boca de vegades sense aturar-se prou estona al cervell... Una espelma que m'agrada per què reflecteix la calidesa i la frescor que busco i que vull oferir des d'aqui...

Ahir, aquest petit espai va celebrar el seu primer aniversari. Més de 3000 visites de més de 25 països, alguns tan llunyans com Australia, Korea, Japó, Sud-Àfrica, Estats Units, Perú, Canadà... Més de cent posts i un munt de comentaris de persones conegudes i desconegudes que en alguns cassos, poc a poc han esdevingut amics i amigues...

Moltes gràcies a tots i totes... Sobretot als que sé que repetiu més o menys assíduament... (un 70% de visites!!!)

Estic molt contenta!!! Un petonet per a cada visitant... Qui vol una mica de pastís???

La foto del mes

Un lloc tranquil on descansar una mica, on plegar-se de braços i obrir la ment per gaudir de la pau i la serenor que hi arriba... Un banc que ens espera per donar repós a l'ànima i al cos...
Un racó especial on desaparèixer una estoneta...

LECTURA. Aquest mes et recomano...

BREVE HISTORIA DE LOS QUE YA NO ESTAN

A la Laura se li acaba el temps, i ho sap. Els seus companys van marxar fa dies a buscar ajuda i de sobte, ella s'adona de que ja no tornaran. Llavors recull quatre coses i enceta un viatge extraordinari.

Mentrestant, en un altre lloc, molta gent arriba a una ciutat sense nom, cada ú amb la seva història diferent per explicar, però tots tenen en comú que aquell és el seu últim viatge. Són a la Ciutat dels Morts, un lloc on restaran mentre a la Terra quedi algú que els recordi...

Autor:Kevin Brockmeier
Editorial: Emecé, Barcelona 2006.