Mireu, aquesta coseta tan bonica és el meu eriçó, es diu Espinete. El tinc des del dia 1 de Març, que com tots sabeu, és el meu aniversari. De moment ens estem adaptant l'una a l'altra, és un eriçó blanc africà femella, té dos mesos i és graciosíssima. Dorm de dia i juga de nit... La qual cosa vol dir que a partir d'ara dormiré poc, em sembla... I és que feia molt temps que tenia ganes de tenir una boleta de punxes com aquesta...
Viu en una gàbia de rosegador. Li agrada menjar cereals, poma i pinso d'eriçó. Sovint s'amaga entre la roba que té al cau, només fa soroll des de les 2 a les 5 del dematí , i com que ja som amigues, no punxa gaire, i es deixa tocar des del primer moment sense guants...
Viu en una gàbia de rosegador. Li agrada menjar cereals, poma i pinso d'eriçó. Sovint s'amaga entre la roba que té al cau, només fa soroll des de les 2 a les 5 del dematí , i com que ja som amigues, no punxa gaire, i es deixa tocar des del primer moment sense guants...
I si us interessa la vida d'aquestes mascotes punxegudes...
This album is powered by BubbleShare - Add to my blog
És "El abrazo del erizo", de Mikel Erentxun.
Va per tu, Espinete, per què sempre aconsegueixes fer-me riure!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada