Jo no se si és manca d'imaginació l'odi, però podríem fer un sil·logisme. Si l'odi és manca d'imaginació i nosaltres no odiem, és que tenim molta imaginació.. jejeje... De totes maneres jo crec que no cal arribar a odiar a ningú, la solució és fàcil, si hi ha algú que no et cau bé, abans de odiar-lo, més val esborrar-lo de la teva vida i conservaràs la imaginació. No creus?
Praxis, estic amb tu i estic amb tu, però abans d'esborrar algun impresentable de la nostra vida ha d'haver-hi altres recursos, i aqui és on intervé la imaginació... jejeje, no es gasta, oi, la imaginació? crec q es d'aquelles coses que com més s'exerciten, més n'hi ha... com ho veus, crac?
George, doncs això diuen, sí... Però jo dec ser alguna cosa així rarota pq no tinc sensació d'odiar a ningú... I t'assegro que el carinyo que tinc a la gent no és fàcil de transformar en odi...
Aissss,... no em diguis crac ehhh, sóc un humil mortal que tot just esta començant a caminar. Bé,.. de fet ja fa uns quants anys que camino jejeje. Bé... a lo que anava, estic d'acord amb tu que la imaginació és una bona gimnàstica mental i que pot moure muntanyes, en aquest cas si la utilitzes, és perquè la persona en qüestió té algun interes per tu, llavors no hi ha odi i en aquest cas si ho saps fer bé, pots reconduir moltes coses. Ara bé, el que faig jo, és que si després d'utilitzar la imaginació, no aconsegueixo res de res, passo pagina.... Mira et posaré un exemple, tu utilitzaries la imaginació per fer-te amiga del Aznar? .. del Bush?... jejejeje... Bé jo en aquest cas, mes que odiar-los, el que faria és fer justícia i fer-los pagar tot el que varen fer... però això es un altre historia.
En definitiva, podríem afirmar que si utilitzem la imaginació no tindria d'existir l'odi no creus?
Praxis, doncs la veritat és que no em faria massa gràcia fer-me amiga de segons quins personatges, però caldria valorar les coses positives que en treuriem, no sempre les coses són el que semblen... I en tot cas, de l'odi i la revenja a la imaginació, hi ha un llarg camí... I els reptes em posen a tope!!! jajajaja
Ay Montse!!! jaja sempre ens fas pensar tú, eh?
ResponEliminaA veure... jo no sé si és la carença d'imaginació o què, però que és ben lleig això ben segur...
Així doncs, els que tenim molta imaginació no odiem mai, oi?
Petooooooooons!!!!
Bona frase Montse! com sempre, ja les enyorava :P
ResponEliminai tambe desconcecuencia del amor, pero aixo no ens afecta si nosaltres no volem.
ResponEliminaUn petonet maca.
Humphrey
Assu,
ResponEliminajo crec que qui te imaginació se les pensa per estimar més que odiar...
jejeje, petoooons
Cesc,
ResponEliminagràcies, cuquet!!!
Muaks
Hump,
ResponEliminadesconseqüència de l'amor??? Això ens ho has d'explicar bé, eh?
Benvingut a casa, guapo!!!
Jo no se si és manca d'imaginació l'odi, però podríem fer un sil·logisme. Si l'odi és manca d'imaginació i nosaltres no odiem, és que tenim molta imaginació.. jejeje...
ResponEliminaDe totes maneres jo crec que no cal arribar a odiar a ningú, la solució és fàcil, si hi ha algú que no et cau bé, abans de odiar-lo, més val esborrar-lo de la teva vida i conservaràs la imaginació. No creus?
Petons!!!
Hombre!!!
ResponEliminaEl retorno!! Ja era hora! jejejejeje
Benvinguda ... m'agrada molt la foto ilustrativa, jejejeje
Petonets
Per la resposta que li has fet a l'Assumpta, crec que he pogut entendre la frase, perquè és que no sabia què coi volia dir! :S
ResponEliminaVaja, doncs jo que pensava que de vegades era per excès d'imaginació!
ResponEliminaptns!
Dons del amor al odi i del odi al amor duen que nomes hi ha un pas no? jajaja, com comenta Assumpta sempre ens fas pensar.
ResponEliminaUna abraçada
Praxis,
ResponEliminaestic amb tu i estic amb tu, però abans d'esborrar algun impresentable de la nostra vida ha d'haver-hi altres recursos, i aqui és on intervé la imaginació... jejeje, no es gasta, oi, la imaginació? crec q es d'aquelles coses que com més s'exerciten, més n'hi ha... com ho veus, crac?
Pep,
ResponEliminahombreeeeeeeeeeeeeee, tu per aqui??????????????? Que t'has perdut, bitxo???????????????
Milmuas, i aviam si esdevens col·laborador habitual...
Nur,
ResponEliminaja has tornat de les antipodes??? Com tens el meu rosari???
jejeje
Muas
Antoni,
ResponEliminasi? això de l'exces d'imaginació i l'odi ens ho has d'explicar bé...
George,
ResponEliminadoncs això diuen, sí... Però jo dec ser alguna cosa així rarota pq no tinc sensació d'odiar a ningú... I t'assegro que el carinyo que tinc a la gent no és fàcil de transformar en odi...
Aissss,... no em diguis crac ehhh, sóc un humil mortal que tot just esta començant a caminar. Bé,.. de fet ja fa uns quants anys que camino jejeje.
ResponEliminaBé... a lo que anava, estic d'acord amb tu que la imaginació és una bona gimnàstica mental i que pot moure muntanyes, en aquest cas si la utilitzes, és perquè la persona en qüestió té algun interes per tu, llavors no hi ha odi i en aquest cas si ho saps fer bé, pots reconduir moltes coses. Ara bé, el que faig jo, és que si després d'utilitzar la imaginació, no aconsegueixo res de res, passo pagina.... Mira et posaré un exemple, tu utilitzaries la imaginació per fer-te amiga del Aznar? .. del Bush?... jejejeje... Bé jo en aquest cas, mes que odiar-los, el que faria és fer justícia i fer-los pagar tot el que varen fer... però això es un altre historia.
En definitiva, podríem afirmar que si utilitzem la imaginació no tindria d'existir l'odi no creus?
Petons!!!
Praxis,
ResponEliminadoncs la veritat és que no em faria massa gràcia fer-me amiga de segons quins personatges, però caldria valorar les coses positives que en treuriem, no sempre les coses són el que semblen... I en tot cas, de l'odi i la revenja a la imaginació, hi ha un llarg camí... I els reptes em posen a tope!!! jajajaja
Explicació: de vegades l'excès d'imaginació ens acaba fent veure coses que no existeixen i ja diuen que de l'amor a l'odi va un pas.
ResponEliminapetooons!