Niños mimados
Maggie Mamen
A principi de curs, i en una feina com la meva, pot ser que et reafirmis en la idea de que "no anem bé" ;) "Niños mimados" és un llibre que va en aquesta línia. És una font de consells per a qualsevol que tracta amb nens que són "massa estimats", és a dir, nens que sistemàticament reben tot el que demanen, i malgrat això, o potser per això, es mostren tristos, ansiosos, o fins i tot agressius. No fem cap bé donant als infants tot el que demanen. Amb aquesta actitud per part dels adults, aconseguirem nens i nenes dèspotes i incapaços de valorar el que ténen. Per valorar alguna cosa és bàsic l'esforç que ens hagi costat, o el que l'haguem desitjat.
En aquesta guia, la doctora Mamen descriu i analitza les característiques del nen o nena consentit i ofereix orientacions per establir un equilibri adequat entre cuidar i estimar els infants i a la vegada, imposar autoritat i respecte.
Maggie Mamen és psicòloga clínica i té més de vint anys d'experiència de treball en tracte amb nens i nenes, pares i mares i educadors en tots els àmbits.
Sembla estar bé eh... l'haurien de tenir alguns pares... però jo no m'hi veig llegint-lo :p
ResponEliminaEm sembla ue aquest llibre l'hauriem de llegi tots, es cert que ara al començament del curs es quan els nens necesitan més disciplina per deixa enrera les vicis del estiu.
ResponEliminaUna abraçada
Quanta raó tens en això dels nens consentits. Segur que aquest llibre que ens suggereixes pot ajudar a entendre moltes coses...Tu en això en saps molt, però jo crec que un dels problemes que també hi ha, és que darrerament la gent es decideix a tenir fills en edats massa avançades, i això fa que els sobre protegeixin, degut a les seves inseguretats i pors... De totes maneres aquest llibre jo no el tindré en compte, perquè la meva filla ja la tinc educadeta i ja campa per la seva ....aissssss... que macos quan son petits!!!
ResponEliminaCesc,
ResponEliminavol dir que tu encara ets jove, quan tinguis fills, o estiguis a punt, recorda'm que te'l recordi... Jejeje
Tot arriba que arriba, i crec que t'encantaria l'experiència de ser pare.
George,
ResponEliminadoncs no sé si es que a principi de curs els nens estan "viciats" o és que actualment, les families no s'impliquen prou en el tema educatiu.
Jo sóc dels que pensen que els grans protagonistes de l'educació es diuen PARES, i que l'escola és una eina, un complement...
En fi...
Praxis,
ResponEliminajo no en sé molt de res, sóc la més gran dels ignorants, ;D. Però em trobo cada dia amb infants amb problemes com els que descriu aquest llibre, i crec que els consells són adequats.
Pel que fa a l'edat dels pares, doncs sí, cada vegada es retarda més el tema, però al mateix temps, vols dir que els infants no s'aprofiten més de la seva maduresa emocional i psicològica que de les seves inseguretats i pors?
Felicitats per la teva filla. Segur que és un encant de mossa, però quan es pot dir que ja una persona està ben educadeta? Jo més aviat crec que és un procès que dura més o menys... com la vida?
Encantada de llegir-te i de reflexionar amb les teves reflexions... ;*
Aquest llibre l'haurien de subvencionar i regalar-lo a tothom.
ResponEliminaCada vegada que pel carrer veig una criatura "pegant" a la mare o al pare perquè no li volen comprar una cosa, o insultant-los (i ho he vist més d'una vegada) m'agafa una empipamenta!!!
Els infants d'avui tenen regals a tota hora, sense cap motiu, tot el que volen ho aconsegueixen... tenen vuit o nou anys i ja tenen mòbil... si no tenen video-consola "són molt desgraciats" i és que els pares "no els estimen"...
Desprès ens queixarem i la culpa és dels adults que els hi han donat tot sense pensar en el mal que els feien...
Assumpta,
ResponEliminajuas, per sort els nens es moderen una mica a l'escola.Aqi poden ser persones encantadores, i tal com surten a les 5 per la porta fan tot això que dius. A l'escola on treballava abans, era tradició que els nens tinguessin una tele a l'habitació per la comunió, així que imagina't...
Totalment d'acord amb el que dius.