dissabte, 28 de març del 2009

Patchwork. La bossa de costura.



Aquesta és la bossa que m'he fet per anar a classe de patx. Fa uns dies que la vaig acabar, però encara no l'havia penjat (al blog, però a l'espatlla me la penjo cada setmana, :D) És molt gran, hi cap tot i més. A les anses, als laterals i a les butxaques de l'interior he fet servir roba d'estampat de botons, a la part de dalt, una sanefa de fils de colors, i el dibuix de la butxaca és una filigrana, us la poso en detall.

Fa joc amb el cosidor i amb el davantal que ja vaig penjar fa dies...

10 comentaris:

  1. caramb !! quina enveja!!
    aixo son manetes noia!!

    ResponElimina
  2. Ostres... maca, maca de veritat!! Et felicito ben sincerament!! ;-)

    ResponElimina
  3. Quin tros de bossa, és molt guapa! Jo la faria servir per portar el tupper, encara que no anés a joc amb la seva temàtica. Però també em sabria greu fer-la malbé.

    ResponElimina
  4. Sargantana,
    d'enveja res, que és un sentiment mooolt negatiu, jejeje.
    GRÀCIES, REINA!!!

    ResponElimina
  5. Assumpta,
    doncs resulta q la roba em va costar molt de trobar, la de les màquines de cosir, i quan la vaig trobar, nomes en quedava uns 60 cm, i he anat pensant com ho podia fer per tenir-ne prou per fer tot el q volia fer...

    I encara me n'ha sobrat!!!

    ResponElimina
  6. XeXu,
    t'hi cabria un tupper de familia nombrosa: fa 45x45x20...!!!
    Pel que fa a guardar les coses per tal q no es facin malbé... Ho he fet molts anys i ara penso q el millor moment és ARA, i que no cal esperar a gaudir de les coses...

    ResponElimina
  7. Siiiiiiii XeXu estic d'acord amb la Montse :-)) La bossa és preciosa però s'ha de fer servir, lluir-la, i si amb el temps es fa malbé, doncs una llàstima, però n’hauràs pogut gaudir :-)

    Jo vaig brodar a punt de creu per a la meva sogra (en diferents vegades) una tovallola amb el seu nom, uns quadrets, uns draps de cuina... i em feia molta llàstima veure que ho guardava (tota contenta i agraïda, i sé que era sincera) però em deia que li agradava molt però que “era tan maco que no ho faria servir perquè no es fes malbé”.

    Els quadrets sí que els penjava (algun fins i tot me l'havia encarregat ella especialment com el volia jeje) però tovalloles i draps anaven a l’armari. Finalment la vaig poder convèncer a usar-los!! ;-)

    És molt bonic fer una cosa i veure que la fan servir!! :-)

    ResponElimina
  8. Assumpta,
    gràcies per donar-me la raó, jo també te la dono, jejeje, a mi em disgusta una mica que no facin servir les coses que regalo, és com si no els agradéssin, no ho sé... M'estimo més veure-ho atrotinat de tant de fer-ho servir...

    ResponElimina
  9. Bajo,
    heheehhe, gràcies en ganes!!!

    ResponElimina