divendres, 28 de març del 2008
Boleta...
Ahir, la meva Boleta, el meu sac de punxes supersexy ens va deixar.
Gràcies, petitó, per cada rialla, per cada somriure, per cada cosa divertida que has fet.
Gràcies per la companyia, sobre tot, gràcies per ser sempre a casa quan tornava cansada de tot. Gràcies per escoltar-me, per cuidar-me, per fer-me riure quan ho necessitava i només tu eres capaç de fer-ho, gràcies per fer-me més feliç.
Gràcies per fer sorollets a la nit, per ser un kamikaze divertit, un terrorista amb punxes. Gràcies per no deixar-me sentir mai sola, ni trista, ni lluny.
T'enyoro, t'estimo.
Allà a dalt, al cel dels eriçons, busca l'Espinete, segurament t'esperarà a la porta, no tinguis por, no estaràs sol.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
sniff sniff... pubret!! Pero segur que ara stara amb l'espinete i de segur que no voldrien que estiguessis trista... així que amunt el ánims!!
ResponEliminaUNA ABREÇADA EN AQUESTS MOMENTS PLENS DE DOLOR.
ResponEliminaHumphrey
:'(
ResponEliminaLo siento nena, besos^^
ResponEliminahola, he trobat le teu blog per curiositat i m' encantat...pero també m'has fet possar trista per la perdua de la boleta...
ResponEliminaanima't i a per un nou animaló que t'animi la vida
vane