Això era, i és, un carreu, una pedra que forma part de la paret exterior d'un monestir, el de Sigena, a l'Aragó. Qui hauria dit, a l'època de construcció, que avui no estaria llisa com les del costat? El vent, la pluja i el fred l'han tractat com a les altres, però ella ha reaccionat diferent, s'ha deixat moldejar, s'ha deixat fer.
També hi ha persones com aquesta pedra. I hi ha persones que passen per la nostra vida sense deixar rastre mentre que d'altres deixen la seva empremta fins dins de tot. A qui m'ha marcat en positiu, moltes gràcies. I a qui m'ha marcat d'una altra manera potser no tan bonica ni agradable, moltes gràcies també. És feina meva transformar la seva petjada en alguna cosa que em faci sentir viva i feliç de ser com sóc.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada