dimarts, 19 d’agost de 2008

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana



Qui és autèntic, assumeix la responsabilitat
de ser qui és,i es reconeix lliure
de ser qui és.

J.P. Sartre

6 comentaris:

  1. Saps, m'agrada aquesta frase perquè em recorda que sovint em sento malament perquè em retreuen com sóc, però com diu la teva frase seré autèntic oi? no canvio ser com sóc i no callo, em comporto però s'ha de ser com un és sense fer cap mal és clar... merci, m'has donat un cop de confinança :)

    ResponElimina
  2. clar que ets autèntic!!! no cal que canviis la eva forma de ser, a menys que ho decideixis tu, i el motiu siguis tu mateix. i ni se t'acudeixi callar, ni aguantar retrets d'aquesta mena. jo crec que qui t'estima no et fa un retret, et fa un comentari o et dona una idea, o un consell...
    A més, si tots som iguals... quina gràcia té???
    Amb el xuli que és ser raro, original i diferent, oi???

    ResponElimina
  3. Ui... doncs jo ho veig complicat això... "qui és autèntic assumeix la responsabilitat de ser qui és..."

    Assumir la responsabilitat de ser com som?

    Jo crec que som el resultat d'un cúmul de circumstàncies i experiències i que, a vegades, hi haurà coses nostres que no ens acabaran de convèncer a nosaltres mateixos i que no podem canviar. A mi em passa...

    Bah!! No ho sé explicar. Estic una miqueta espessa avui ;-)

    Petonassos!!

    ResponElimina
  4. Jo estic d'acord amb aquest escrit. Lo difícil per mi és ser plenament autèntic i lliure, bé, ....m'explicaré... Per mi son els dos grans reptes personals i que al mateix temps que la felicitat, en un terme absolut, no existeixen. Tant el concepte autèntic com lliure, fora de context son abstractes i per mi impossibles d'assolir , no per això tenim de deixar-los de banda , tenim doncs de lluitar internament per acostar-nos lo màxim possibles a ells i jo crec que com més ens acostem més autèntics, lliures i feliços serem.

    Ostres com fas pensar al personal ehhhhhh...jejejeje

    Petons!!!

    ResponElimina
  5. Assumpta,
    clar, evidentment és allò de que "sóc jo i les meves circumpstàncies", però potser també decidim com som i com volem ser, oi?
    Jo crec que sempre hi ha espai per a les decisions...

    ResponElimina
  6. Praxis,
    totalment d'acord amb el que dius!!!

    A més... Para't a pensar una cosa... Quina gràcia tindria ser sempre completament feliç? O lliure? O autèntic? Per a mi, més aviat poca, la veritat...

    jejeje... Fer pensar al personal, dius... Per això aquest apartat es diu ENGRUNES de saviesa: La mínima quantitat de contingut, capaç de desenvolupar un petit esdeveniment cerebral... Un dia arreglarem el món tu i jo... ;D

    ResponElimina