Aquesta nit l'he somiat. Era el meu ericet, es deia Boleta. Per setmana santa vam fer una ruta de 4x4 i va ser la última vegada que vam fer un viatge junts, m'havia acompanyat a tot arreu, i l'estimava molt. Em va dir adéu deu dies després d'aquesta foto.
Crec que el cel dels ericets seu ser així, un bosc càlid, amb cuquets i petites fruites per menjar, on mai faci fred, on no hi hagin òlibes ni guineus, i si n'hi han, que siguin vegetarianes...
Em va fer molta companyia molt de temps, es va adormir a les meves mans molts cops quan li cantava i em va fer riure milers de vegades, i per això, avui penjo aquesta foto, ni que no sigui una foto d'aquest mes.
Segur que el seu record t'acompanyarà sempre.
ResponEliminaUn blog molt interessant. Les fotografies son totes teves? Molt maques!
El seu record m'acompanya molt, clar que sí. Ara tinc un altre ericet, el Nino, però em recordo molt de la meva Boleta...
ResponEliminaLes fotos "del mes" són meves, i les de les obres de cal·ligrafia també. Les que il·lustren les frases no, les agafo de la xarxa gairebé sempre.
Gràcies per la teva visita, Rits, estaré encantada de retrobar-te per aquí sempre que vulguis...
Oh mira que és mono jeje
ResponEliminaEntenc molt be el teu sentiment. Jo de petit anava a estiuejar a una casa que tenien un gos, es deia "Pinxu", i el mes de vacances el passàvem junts jugant. Un any a principis d'agost, quan vaig arribar a la casa, els masovers em van dir que en Pinxu feia pocs dies que s'havia posat malalt i havia anat al cel dels gossos. Jo em vaig posar molt trist, però vaig entendre que tot te un principi i un final i que tot allò que en la vida has estimat perdura per sempre en el teu cor.... Segur que en Boleta ho sap!!!!
ResponEliminaUna Abraçada!!!
El trobo preciós, llàstima que sigui un post pòstum, em sap greu. Saps, l'eriçó és un dels meus animals preferits, al suro de l'habitació on estic hi tinc una foto d'un eriçó que vaig trobar una vegada en un poble de camp, que acompanya a una dels meus millors amics. Me l'hagués quedat, però no va poder ser.
ResponEliminaMuy tierna la foto.
ResponEliminaLinda semana
Cesc,
ResponEliminasí, la veritat és que era alguna cosa així com un sexsymbol ericil... Era una passada de guapo i mooolt divertit.
Praxis,
ResponEliminam'agrada la serenor que sempre acompanya els teus comentaris.
De vegades penso que és com si em coneguéssis de fa temps, pq em dónes el toc de gràcia...
Gràcies...
Xexu,
ResponEliminaencantada de tenir-te per aquí!!!
Doncs els ericets han estat sempre una dèria per a mi, de petita, buscava castanyes amb la closca punxeguda les omplia de plastilina i eren els meus ericets.
Els autòctons estan protegits, però si en vols un, el pots aconseguir africà, més clars de color, més petits, i nascuts en captivitat. El pots tenir com un exòtic, i és genial, tope divertit!!!
Jorgelina,
ResponEliminamil gracias, la verdad es que con un modelo como él, todas las fotos quedaban geniales...
Encantada de tenerte por aquí.