Bones Montse, no em sap pas greu. Crec que a part de les persones d'ahir, això també hauria d'anar per tota aquella gent com ara els ciutadans de Georgia, tota aquella gent que perd els seus sers estimats i la seva llar, aquella gent que creia en alguna cosa i el temps se'ls gira en contra, per tothom que mor indecentment i en circunstàncies que esgarrifen, com ahir i cada dia... un aabraçada :)
Jo estic d'acord amb en Cesc. Hi ha en el món moltes morts injustificades per les guerres i no es fa tant rebombori... Quina merda!!! Quan ens donarem compte que aquest no es el camí.... Tan difícil és fer les coses bé?.... Ara que centrant-nos en l'accident d'ahir, em vénen tantes coses al cap. Vaig veure les noticies i va sortir una paio que deia que havia perdut el vol per 3 minuts... Que fort no?....aquestes coses em posen la pell de gallina. Jo era un paio molt agnòstic, però darrerament m'han succeït una sèrie de coses que m'han fet reflexionar molt en tot això. Realment estem predestinats?... el nostre destí i la nostre existència està predeterminada? . Jo crec que podem canviar moltes coses i les nostres actuacions poden ajudar a millorar la nostre existència, però,... podem canviar el nostre destí?..... aissssss... no em facis gaire cas... tot plegat és un garbuix d'interrogants que no tenen resposta.
Praxis, doncs no sé si el destí es pot canviar. A mi m'agrada pensar que sí, perquè si no es pot canviar i sabem que estem predeterminats a fer el que fem cada dia... quin rollo, no?
I suposant que algú governi el nostre destí, quina gràcia té fer d'espectador de l'obra que tu mateix has escrit, que no amaga cap secret i que fins i tot en coneixes el final?
Bones Montse, no em sap pas greu. Crec que a part de les persones d'ahir, això també hauria d'anar per tota aquella gent com ara els ciutadans de Georgia, tota aquella gent que perd els seus sers estimats i la seva llar, aquella gent que creia en alguna cosa i el temps se'ls gira en contra, per tothom que mor indecentment i en circunstàncies que esgarrifen, com ahir i cada dia... un aabraçada :)
ResponEliminaJo estic d'acord amb en Cesc. Hi ha en el món moltes morts injustificades per les guerres i no es fa tant rebombori... Quina merda!!! Quan ens donarem compte que aquest no es el camí.... Tan difícil és fer les coses bé?....
ResponEliminaAra que centrant-nos en l'accident d'ahir, em vénen tantes coses al cap. Vaig veure les noticies i va sortir una paio que deia que havia perdut el vol per 3 minuts... Que fort no?....aquestes coses em posen la pell de gallina. Jo era un paio molt agnòstic, però darrerament m'han succeït una sèrie de coses que m'han fet reflexionar molt en tot això. Realment estem predestinats?... el nostre destí i la nostre existència està predeterminada? . Jo crec que podem canviar moltes coses i les nostres actuacions poden ajudar a millorar la nostre existència, però,... podem canviar el nostre destí?..... aissssss... no em facis gaire cas... tot plegat és un garbuix d'interrogants que no tenen resposta.
Una abraçada!!!
Em sumo a les vostres paraules de tot cor.
ResponEliminaPraxis,
ResponEliminadoncs no sé si el destí es pot canviar. A mi m'agrada pensar que sí, perquè si no es pot canviar i sabem que estem predeterminats a fer el que fem cada dia... quin rollo, no?
I suposant que algú governi el nostre destí, quina gràcia té fer d'espectador de l'obra que tu mateix has escrit, que no amaga cap secret i que fins i tot en coneixes el final?
M'agraden les teves disertacions!!!
Petonets!!!
Assumpta,
ResponEliminabenvinguda un altre cop.
Muaks