De vegades hi ha dies d'aquells en què no caldria llevar-se. Això ho hauriem de saber abans de que sonés el despertador, és més, ja ho hauria de saber el mateix despertador i estalviar-se de sonar.
Avui i ahir han estat dies així. Dies en què hagués hagut de dormir, sense llevar-me ni per fer un mos, ni, evidentment, per què em passes res... Comiats inesperats, renúncies difícils de pair que no penso pair, garbuix i tristor rememorada i que ve de lluny. Vull dormir. I tenir un despertador que només soni quan sàpigui del cert que el dia serà bonic. Sabeu on en vénen??? El meu em sembla que amb el cop de mall que li ha caigut, demà ja no sonarà...
Caram, Montse, en el poc temps que fa que "bloggegem" m'he acostumat a veure't com una persona animada i que tracta de transmetre aquest ànim als demés. Ara se'm fa estrany llegir-te un article tot trist.
ResponEliminaBé, pensa que ahir i avui ja han passat i demà, quan soni el despertador, mira de concentrar-te en aquella cançó de Joan Manuel Serrat que diu hoy puede ser un gran día i desitjo de tot cor que així sigui :-)
Si no sona pot ser vol dir que en tindràs un altre, tenir coses noves ajuda a deixar enrere coses que ja no han de venir amb naltros. O sigui que persones que marxen sempre n'hi ha i deixen una marca en naltros o bé no la deixen, però tu has vingut a lluitar i has de lluitar com tots... i no seràs menys oi?
ResponEliminaHola petitona!!!
ResponEliminaperò q et passa????
On és la Montse que em reconforta, que em guia, que m'allibera....??
Com tu molt bé vas dir en un "engrunes de saviesa"...
"Cal que recordem que el secret de la felicitat és a la llibertat, i el secret de la llibertat, és al coratge".
Sigues valenta per afrontar tooot el que et passi!! i si necessites un amic en aquesta travessia, no dubtis en comptar amb mi!!
T'ESTIMO!!!!!!!
Hola Montse, jo se de una petita botiga que venen el que buscas, está al carrer Nous camins cantonada amb S'obriran i es troba a la ciutat de l'Esperança, ben a prop teu!!!
ResponEliminaM'ha agradat el teu espai, les fotos, les engrunes de saviesa, la caligrafia.... per cert, donali records al Nino de part meva..jejeje. i es clar que em pots lincar, jo també ho faré amb el teu permis.
Una abraçada
Hola Montse!!
ResponEliminaAhir quan vaig venir a passejar per aquí el teu despertador somreia... ara veig que ja l'has destrossat.
Bé, si era un despertador que t'empipava dons au, fora! I ves a la botiga que et diu en Praxis a comprar-ne un altre :-))
Petooooooons
Hola Montse,
ResponEliminagràcies per la teva visita, m'alegra que t'agradi el meu blog i es clar que em pots enllaçar, estarè encantat que ho facis.
Les frases del teu blog donan molt que pensar, suposo que no et farà rès que t'enllaci...de fet ara mateix ho farè.
Saps, molts dies no voldria llevar-me, però quan vaig a dormir i el repaso, sempre acabo trobant alguna cosa positiva, perquè fins hi tot dels dies dolents i les coses negatives pots aprendre.
Ànim! Una abraçada!
hola montse!
ResponEliminaSigues feliç! la vida pot ser bella nomès has de pensar-ho!
Recorda sempre hi haurà alguna cosa millor, pero tambe n'hi hauran moltes de pitjor...
un muà molt gros!
PD-> Compra un despertador nou!