Montse! Quina cosa més preciosa! Oh! com li hagués agradat al meu pare un Parenostre com aquest!
Bé, i a mí!!! jajaja
Igual com ja saps que m'agrada molt el te, que sóc fan de Harry Potter i que sóc del Barça, també he de dir que sóc una persona creient per tant, aquesta preciositat que has fet m'agrada en tots els sentits, en el fons i en la forma.
En un dels meus posts comento sobre el paper antic i imaginava un pergamí, un escrit semblant, possiblement no l'anomeno bé, però m'agrada veure aquests escrits :)
Ostres, Montse :-) Tenir-ne un al natural seria com tenir un tresor, però això deu donar molta feina i jo no ho puc acceptar, de veritat. Però tan sols el fet que m'ho hagis ofert m'ha deixat quasi sense saber què dir... Gràcies de tot cor.
Ah! He clicat sobre la foto i s'ha fet molt grossa i l'he estat mirant amb detall.. i l'hi he ensenyat al meu marit jajaja també li ha agradat moltissim!!
Montse! Quina cosa més preciosa!
ResponEliminaOh! com li hagués agradat al meu pare un Parenostre com aquest!
Bé, i a mí!!! jajaja
Igual com ja saps que m'agrada molt el te, que sóc fan de Harry Potter i que sóc del Barça, també he de dir que sóc una persona creient per tant, aquesta preciositat que has fet m'agrada en tots els sentits, en el fons i en la forma.
Si vols te'n faig un, al natural es molt més xulo, s'hi veu l'or, les aigües de la tinta, els canvis de colors...
ResponEliminajejeje, quantes coses tenim en comú... això mola!!!
En un dels meus posts comento sobre el paper antic i imaginava un pergamí, un escrit semblant, possiblement no l'anomeno bé, però m'agrada veure aquests escrits :)
ResponEliminaHola Cesc!!! ;D
ResponEliminaL'anomenes perfectament, ara buscaré el post aaquest que dius.
Deixa't trobar, home, va....
ÉS l'últim d'escrits perduts jeje
ResponEliminaPerdona no ho és no sé on t'és :S fatal estic fatal!
ResponEliminanono, de fatal res, tu tranquil, ja el trobarem... ;)
ResponEliminaper cert, si encara ets aqui, entra al xat i afina l'oïda q fa ratet q et crido... :D
Ostres, Montse :-) Tenir-ne un al natural seria com tenir un tresor, però això deu donar molta feina i jo no ho puc acceptar, de veritat. Però tan sols el fet que m'ho hagis ofert m'ha deixat quasi sense saber què dir... Gràcies de tot cor.
ResponEliminaAh! He clicat sobre la foto i s'ha fet molt grossa i l'he estat mirant amb detall.. i l'hi he ensenyat al meu marit jajaja també li ha agradat moltissim!!