Doncs la secció que encetem avui tracta de cultura popular, de refranys, de frases fetes, amb la seva corresponent explicació, perquè l'entenguin els d'ESO. ;)
I la frase feta de la setmana és una de les meves aficions dels estius...
"Dormir com una rabassa, com un liró, com un peix, com un sant, com un àngel, com una soca..." (Dormir profundament)
"Dormir més que el guix, dormir pla..." (Dormir molt)
Jo també en dic estar sopa, o estar en coma profund...
De tot se n'arpén i d'aquestes frases per suposat :)
ResponEliminaMolt bona la idea, Montse!!
ResponEliminaAi, recordo la primera vegada que vaig sentir a algú dient a un altre aquesta nit dormiràs plà... em va fer moltíssima gràcia :-))
I aquesta de dormir com una rabassa no l'havia sentit mai...
Mira què bé, ara aprendrem cosetes i tot :-)))
Una abraçada!!
Bona secció! precisament ahir parlàvem amb uns amics de la frase "això sembla la mort i passió de les arengades"!! l'havies sentit mai? saps què vol dir exactament? o d'on ve? mira que em té encuriosida!!
ResponEliminaCesc,
ResponEliminajo crec q el patrimoni cultural que hem rebut té molt valor i l'hem de transmetre a les generacions que ens sobreviuran, si no, morira amb nosaltres...
No cal, oi?
Ass,
ResponEliminala rabassa és la part del tronc de l'arbre d'on surten les arrels i que sempre queda mig colgada per la terra, ve a ser com si diguéssim, dormir com un soc.
Pluja,
ResponEliminala de les arengades no l'he sentit massa, va a zones geogràfiques, això de les frases fetes i els refranys...
Crec que era alguna cosa així com a molt avorrida, però no hi posaria la mà al foc.
Ma iaia ne deia moltes, i algunes les he recuperat del meu subconscient de tant sentir-les.
ResponEliminaUna relacionada amb el dormir: "a la taula i al llit al primer crit" (que és lo nom que vaig posar al meu blog de cuina)
Uff ara no se m'acudeix cap, però en sé moltíssimes.
Molt bona idea Montse, pensare alguna i te la farè saber.
ResponEliminaUna abraçada
Bajoqueta,
ResponEliminala de la taula i el llit és un clàssic, i m'encanta de nom de blog!!! Jejeje, el visito de tant en tant, el teu blog, per cert...
Benvinguda!!!
George,
ResponEliminamoltes gràcies, farem un recull entre tots, jejeje...
Bona pensada Montse. Es una manera de fer país.. jejeje.
ResponEliminaDe la línia de soneta que has començat no se'm acudeix cap ara mateix, però en tinc una " Dormir la mona " molt típica a l'estiu també.. jejeje ... perquè serà?
Una abraçada!!!
Com es nota que ja ha arribat l'istiu... a dormir!!! je je
ResponEliminaJo també n'he tinc unes quantes pero ara mateix no en recordo cap. Quan m'enrecordi... ja les passaré!
(K)
Praxis, si, fer país sí, d'aixóes tracta i de ser conscients de la grandíssima riquesa cultural i lingüística que tenim...
ResponEliminaAtha,
ResponEliminajeje, q passa amb l'estiu???
Ostres! Aquesta de la mort i passió de les arengades també em té encuriosida a mi i tot! Jo la dic quan una cosa esdevé realment carregosa i eterna. Una altra expressió sinònima seria l'Obra de la Seu, per exemple.
ResponElimina