Com tots sabeu, els insectes no són sant de la meva devoció, precisament (tret de les papallones, clar). Però ahir, passejant per les Guilleries, en vaig veure un que vaig trobar preciós. És aquest.
De vegades, la bellesa es mostra al moment més insospitat... Una bona lliçó que ahir vaig recordar...
(Aquest, a més a més, estava fent el pi. Cal que digui que ho feia millor que jo? Però molt millor, eh?)
Hola¡¡¡
ResponEliminaI aquest "bitxo" tan curiós té un nom científic, o simplement el podem anomenar "escarbat forçut, o escarbat trapella" ?¿ xDD
Fa molta gràcia la foto. Felicitats pel Blog.
Un petò
Linkam nena linkam...mmmm...acabem d'inventar un nou verb...que agraït que ens ha d'estar en Pompeu Fabra...ais senyor....xDDD
ResponEliminaJa anirem parlant¡¡¡¡¡¡¡¡¡¡
Doncs si, el col·lega té nom, es diu Hoplia coerulea, i més vulgarment escarabat blau. Viu al sud de França i nord de la península ibèrica sempre vora els rius i les zones obagues. Aquest que veus és un mascle, les femelles no surten de sota terra i són més grisoses. No són fàcils de veure...
ResponEliminaSi, es aquest, un dels més bonics del mon. Jo no poso el nom científic, hi ha gent que els ven i els compra, les fotos exciten la seva codicia.
ResponEliminaMolt maco el teu eriçó !
És molt "mono" i sap fer gimnàstica i tot jejeja (no com jo que una vegada que em va sortir la "voltereta" la senyoreta va dir si m'havia equivocat... uhmmmm
ResponEliminaM'ha cridat molt l'atenció l'encapçalament del teu bloc... A mí també m'agrada molt el té!! ;-)
Frikosal,
ResponEliminahola! Bé, he posat el nom perquè el bufö me l'havia demanat, però no crec que sigui del pal dels que fan mortaldats entre el minimón dels insectes...
Assumpta,
ResponEliminaés xulo, oi? I la postura... ;)
Com és que totes les senyoretes de gimnàstica eren tan... iguals???
:)
La frase és molt bona, cal recordar-les quan sobretot parlant per mi mateix, et trobes que no saps qui ets a un punt de la setmana, ho recordes i dius ostre si... torno a ser humà! M'agrada el teu bloc :)
ResponElimina