dilluns, 5 de gener del 2009

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana


Què hi ha més gran que tenir algú
amb qui gosis parlar com amb tu mateix?

Marc Tuli Ciceró
Publicado por los
Etiquetas:

20 comentaris:

  1. Anònim5 de gener del 2009, a les 14:53

    Això és veritat, ens hauríem de parar a pensar en parlar a algú de la mateixa forma...

    ResponElimina
  2. Jordi Vargas5 de gener del 2009, a les 15:34

    Aixó es el somni de totom suposo, tenir tanta confiança amb algú a de ser maravellos.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Montse5 de gener del 2009, a les 16:13

    Cesc,
    et recomano que ho provis, de veritat que sí.
    Mola un munt. (O tres munts) jejeje

    ResponElimina
  4. Montse5 de gener del 2009, a les 16:17

    George,
    diria que sí, que n'és, i MOLT!!!
    Gràcies per tornar a córrer per aqui!!!

    ResponElimina
  5. Sergi5 de gener del 2009, a les 18:59

    Ui no, com amb mi mateix? No, que em caic malament i em tracto fatal!

    ResponElimina
  6. Montse5 de gener del 2009, a les 20:41

    XeXu,
    no anem bé, així. Què és això de caure't malament??? Tan bé que em caus a mi, home!!!
    jejeje

    Petoooons!!!

    ResponElimina
  7. Babunski5 de gener del 2009, a les 23:58

    Jo ho veig molt difícil això que has dit...

    ResponElimina
  8. Montse6 de gener del 2009, a les 0:20

    Babunski, HOLAAAAAAA!!!
    Molt benvinguuut!!!!

    Dificil? Depen. Impossible? MAI!!!
    Al moment que menys t'esperes, la vida et fa un regal. Encantada de rebre't per aquí, espero veure't sovint.
    Petooons...

    ResponElimina
  9. Assumpta6 de gener del 2009, a les 1:20

    És molt difícil arribar a tenir tanta confiança en algú com per a poder parlar-li com si parlessim amb nosaltres mateixos... però hi ha vegades que, sense arribar a aconseguir-ho del tot, ens hi podem apropar molt :-))

    Feliços Reis, Montse... que tots els regals que vas preparar amb tan de carinyo facin feliços a qui els rebin i a tu mateixa en veure els seus somriures.

    ResponElimina
  10. kweilan6 de gener del 2009, a les 9:54

    Hola! Tenir amics o amigues amb els que poder-hi parlar francament és difícil però quan els tens realment val la pena i, per mi, és un plaer.

    ResponElimina
  11. Montse6 de gener del 2009, a les 10:22

    Assumpta,
    d'acord. Però jo posaria la mà al foc que hi ha moments i/o persones amb qui això és possible, i a més, fàcil.

    Tema Reis, jeje, tot mooolt bé, reina, gràcies!!!!

    ResponElimina
  12. Montse6 de gener del 2009, a les 10:26

    Kweilan,
    Holaaaaaaaaa, MOOOOOLT BENVINGUDA, BENVINGUT, el q sigui, ;).

    És un regal de la vida, una cosa així, efectivament. No es dóna cada setmana, d'aquí el seu valor. Un plaer immens, també per a mi.

    Torna aviat!!! jejejeje

    ResponElimina
  13. Assumpta7 de gener del 2009, a les 20:37

    Ostreeeees que he llegit el teu comentari al meu blog, nena!!
    Ai... quins neeeeeeerrrvis!! :-))

    ResponElimina
  14. Assumpta8 de gener del 2009, a les 11:50

    Canvi d'imatge al blog! :-)

    ANY NOU, IMATGE NOVA jejeje

    Al principi m'ha xocat una mica, però quan més m'ho miro més m'agrada... crec que és un color molt elegant i permet escriure tant amb blanc com en negre :-)

    ResponElimina
  15. glaucka8 de gener del 2009, a les 12:25

    Fantàstic. I encara millor si passen els anys i pots seguir-hi parlant, com si no afectés el fet de trobar-vos de pàsqües a rams!!

    Ara ens falta poder-ho fer amb la parella, no¿? Al mon li aniria millor si tots ho tinguéssim.....

    ResponElimina
  16. Montse8 de gener del 2009, a les 14:55

    Ass,
    sí, diu el carter reial que entre dilluns i dimarts ho hauries de tenir...

    I sí, com diria ma mare, canviar no fa polls, tot i així és provisional, no m'acaba de quadrar el tema color, vull dir que el fons magrada molt fosc per què ressalten més les fotos, però llavors no els comentaris que fem no es veuen...

    ResponElimina
  17. Montse8 de gener del 2009, a les 14:59

    Glaucka,
    doncs de vegades no depen tant dels anys de relació com del nivell de "feeling" que tenim amb cadascú. Hi pot haver relacions que ja comencen amb aquesta empenta, tot i que no és massa comú. Però quan un és de "ca'l raro...."

    ResponElimina
  18. glaucka8 de gener del 2009, a les 16:14

    OH!
    OHH!
    Potser si, que som d'una rara espècie en perill d'extinció... benvinguts al club. I que per molts anys hi poguem ser.

    ResponElimina
  19. Montse8 de gener del 2009, a les 16:35

    Glaucka,
    per molts anys, i que duri, xata...

    ResponElimina
  20. Assumpta9 de gener del 2009, a les 20:48

    Estaré esperant amb il·lusió :-))

    Doncs noia, tu tens vena artística, vas provant combinacions de colors i la que t'agradi més, la deixes per la teva caseta ;-)

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)