No sé si en aquest món podem arribar a gaudir d'una experiència així... en tot cas, jo en voldria una ara... i poder tancar els ulls, respirar fons i gaudir d'uns instants de pau que em seblessin eterns...
Ja que poses la foto de l'Isidre Esteve, et poso jo la poesia que té al pròleg del seu llibre ...
Desde la noche que sobre mi se cierne, negra como su insondable abismo, agradezco a los dioses si existen por mi alma invicta. Caído en las garras de la circunstancia nadie me vio llorar ni pestañear. Bajo los golpes del destino mi cabeza ensangrentada sigue erguida. Más allá de este lugar de lágrimas e ira yacen los horrores de la sombra, pero la amenaza de los años me encuentra, y me encontrará, sin miedo. No importa cuán estrecho sea el camino, cuán cargada de castigo la sentencia. Soy el amo de mi destino; soy el capitán de mi alma
Pep, quin poema més fondo i més dur... Em fa pensar molt en coses que he viscut darrerament i que no eren massa alegres... Quina fortalesa que té l'Esteve... Saps que és lleidatà com jo???? ;)
Salva, doncs a mi els rellotges em cauen bé, mira, em fascina la facilitat que tenen per comptar una cosa tan eterea i tan relativa com el temps... També m'agraden els calendaris, i qualsevol cosa o artilugi que tingui a veure amb el temps i el seu pas... (la sara montiel, la duquesa d'alba, la cher... juasjuasjuasjuas)
Jesús M., eiiiiiiiiiii, mooolt benvingut!!! estic d'acord amb tu, però prefereixo l'eternitat dels bons moments, dels moments únics, dels especials, dels que paren el rellotge vital, jejejeje
De vegades la vida ens sorpren amb algún d'aquells moments on el temps sembla aturar-se i gaudim d'allò semblant a una eternitat ... ni que sigui nomès per un instant !
Què maca la frase, i que grans els instants eterns...
ResponEliminaNo sé si hi ha vida eterna, però sí, la vida de vegades es para per sempre...
ResponEliminaNo sé si en aquest món podem arribar a gaudir d'una experiència així... en tot cas, jo en voldria una ara... i poder tancar els ulls, respirar fons i gaudir d'uns instants de pau que em seblessin eterns...
ResponEliminaJa que poses la foto de l'Isidre Esteve, et poso jo la poesia que té al pròleg del seu llibre ...
ResponEliminaDesde la noche que sobre mi se cierne,
negra como su insondable abismo,
agradezco a los dioses si existen
por mi alma invicta.
Caído en las garras de la circunstancia
nadie me vio llorar ni pestañear.
Bajo los golpes del destino
mi cabeza ensangrentada sigue erguida.
Más allá de este lugar de lágrimas e ira
yacen los horrores de la sombra,
pero la amenaza de los años
me encuentra, y me encontrará, sin miedo.
No importa cuán estrecho sea el camino,
cuán cargada de castigo la sentencia.
Soy el amo de mi destino;
soy el capitán de mi alma
Petonets, guapíssima
Deia algú que l'animal que més por li feia era el rellotge de casa, que no s'aturava mai i ja havia vist morir dues generacions...
ResponEliminacal saber viure l'eternitat de cada moment
ResponEliminaXeXu,
ResponEliminasí, la frase és molt maca, sovint en poso que fan referència al temps... I els instants eterns... Quina passada, oi?
Petons
Cesc,
ResponEliminaseia bonic que hi hagués vida eterna i fos sense les limitacions mortals, oi? Ara, un tastet d'això de tant en tant, et deixa el cos de béee...
Assumpta,
ResponEliminasegur que has viscut algun instant així a la teva vida i segur que no fa massa temps, a més...
Només cal ser-ne conscient, potser...
Pep,
ResponEliminaquin poema més fondo i més dur... Em fa pensar molt en coses que he viscut darrerament i que no eren massa alegres...
Quina fortalesa que té l'Esteve... Saps que és lleidatà com jo???? ;)
Salva,
ResponEliminadoncs a mi els rellotges em cauen bé, mira, em fascina la facilitat que tenen per comptar una cosa tan eterea i tan relativa com el temps... També m'agraden els calendaris, i qualsevol cosa o artilugi que tingui a veure amb el temps i el seu pas... (la sara montiel, la duquesa d'alba, la cher... juasjuasjuasjuas)
Jesús M.,
ResponEliminaeiiiiiiiiiii, mooolt benvingut!!!
estic d'acord amb tu, però prefereixo l'eternitat dels bons moments, dels moments únics, dels especials, dels que paren el rellotge vital, jejejeje
De vegades la vida ens sorpren amb algún d'aquells moments on el temps sembla aturar-se i gaudim d'allò semblant a una eternitat ... ni que sigui nomès per un instant !
ResponElimina- assumpta -,
ResponEliminadoncs sí, aquest és el sentit exacte que jo li donava a aquesta frase...
GAUDIM-NE, d'aquests instants...!!!
Veig que segueixes fent canvis de disseny :-)
ResponEliminaLa veritat és que tots queden força bé :-)
Assumpta,
ResponEliminadoncs no sé, cap m'acaba de fer el pes completament... La veritat és que vull canviar de plantilla, però estic en recerca i captura, jejeje