dilluns, 19 de gener de 2009

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana.


Crec en la vida eterna en aquest món,
hi ha moments en què el temps s'atura de sobte
per donar lloc a l'eternitat.

Fiodor Dostoievski

16 comentaris:

  1. Què maca la frase, i que grans els instants eterns...

    ResponElimina
  2. No sé si hi ha vida eterna, però sí, la vida de vegades es para per sempre...

    ResponElimina
  3. No sé si en aquest món podem arribar a gaudir d'una experiència així... en tot cas, jo en voldria una ara... i poder tancar els ulls, respirar fons i gaudir d'uns instants de pau que em seblessin eterns...

    ResponElimina
  4. Ja que poses la foto de l'Isidre Esteve, et poso jo la poesia que té al pròleg del seu llibre ...

    Desde la noche que sobre mi se cierne,
    negra como su insondable abismo,
    agradezco a los dioses si existen
    por mi alma invicta.
    Caído en las garras de la circunstancia
    nadie me vio llorar ni pestañear.
    Bajo los golpes del destino
    mi cabeza ensangrentada sigue erguida.
    Más allá de este lugar de lágrimas e ira
    yacen los horrores de la sombra,
    pero la amenaza de los años
    me encuentra, y me encontrará, sin miedo.
    No importa cuán estrecho sea el camino,
    cuán cargada de castigo la sentencia.
    Soy el amo de mi destino;
    soy el capitán de mi alma

    Petonets, guapíssima

    ResponElimina
  5. Deia algú que l'animal que més por li feia era el rellotge de casa, que no s'aturava mai i ja havia vist morir dues generacions...

    ResponElimina
  6. cal saber viure l'eternitat de cada moment

    ResponElimina
  7. XeXu,
    sí, la frase és molt maca, sovint en poso que fan referència al temps... I els instants eterns... Quina passada, oi?
    Petons

    ResponElimina
  8. Cesc,
    seia bonic que hi hagués vida eterna i fos sense les limitacions mortals, oi? Ara, un tastet d'això de tant en tant, et deixa el cos de béee...

    ResponElimina
  9. Assumpta,
    segur que has viscut algun instant així a la teva vida i segur que no fa massa temps, a més...
    Només cal ser-ne conscient, potser...

    ResponElimina
  10. Pep,
    quin poema més fondo i més dur... Em fa pensar molt en coses que he viscut darrerament i que no eren massa alegres...
    Quina fortalesa que té l'Esteve... Saps que és lleidatà com jo???? ;)

    ResponElimina
  11. Salva,
    doncs a mi els rellotges em cauen bé, mira, em fascina la facilitat que tenen per comptar una cosa tan eterea i tan relativa com el temps... També m'agraden els calendaris, i qualsevol cosa o artilugi que tingui a veure amb el temps i el seu pas... (la sara montiel, la duquesa d'alba, la cher... juasjuasjuasjuas)

    ResponElimina
  12. Jesús M.,
    eiiiiiiiiiii, mooolt benvingut!!!
    estic d'acord amb tu, però prefereixo l'eternitat dels bons moments, dels moments únics, dels especials, dels que paren el rellotge vital, jejejeje

    ResponElimina
  13. De vegades la vida ens sorpren amb algún d'aquells moments on el temps sembla aturar-se i gaudim d'allò semblant a una eternitat ... ni que sigui nomès per un instant !

    ResponElimina
  14. - assumpta -,
    doncs sí, aquest és el sentit exacte que jo li donava a aquesta frase...
    GAUDIM-NE, d'aquests instants...!!!

    ResponElimina
  15. Veig que segueixes fent canvis de disseny :-)

    La veritat és que tots queden força bé :-)

    ResponElimina
  16. Assumpta,
    doncs no sé, cap m'acaba de fer el pes completament... La veritat és que vull canviar de plantilla, però estic en recerca i captura, jejeje

    ResponElimina