Aquí pots veure què m'agrada fer quan surto de la feina...
Poso música i fem un te?
diumenge, 11 de gener del 2009
La foto del mes
Aquesta tarda he xafat neu una estona, m'arribava gairebé al genoll, hi havia una atmosfera netíssima i es veia la boira que cobria toooota la plana. AL cim de St. Mamet el vent i la neu han fet d'escultors...
Antoniiii, gràcieees, crac, no, no feia fred, anava amb roba de cotó i la mar de bé, però clar, era neu... La natura supera sempre la mà humana... O gairebé, vaja... Encantada de veure't per aquí...
Baunski, re-benvingut i moltes gràcies, això qu es veu, feia uns 7 cm d'alçada, era fàcil de veure, quasi cada bri tenia una bandera com aquesta, jejeje, estava preciós...
El plasta de les fotos, gràcies, és un mini cim que hi ha a la serra del Montsec, al pre Pirineu. Hi havia força neu, i el vent s'ho havia passat pipa, per què havia entrat fins i tot dins del porxo de l'ermita que hi ha i havia cobert el pesebre que haviem portat uns dies abans...
Salva, si no feia fred, home, si amb això de la inversió tèrmica feia més bo que a la plana.... I no et pensis que com que sóc fredolica de mena, si et dic que no en feia, no en feia. ;)
M'agrada molt al foto Montse :)
ResponEliminaUaaaaaaaaaaaaau!!! És xulíssima!!!
ResponEliminaCesc, i Assumpta,
ResponEliminamil gràcies!!!
excelent mans les del vent i la neu
ResponEliminaÒscar,
ResponEliminasíiii, ja també ho he pensaaat!!!
M'agafa fred només de veure-ho!
ResponEliminaXeXu,
ResponEliminanoooo, q vaaaaaaaaaaaaaa, si amb això de la inversió tèrmica no en feia gens de fred....
Xulissimaaaaaa!
ResponEliminaEncara que diguis que no te pinta fred, com a mínim la foto ho transmet.
Curiosa escultora la natura.
Petons
Ben trobat...
ResponEliminaAntoniiii,
ResponEliminagràcieees, crac, no, no feia fred, anava amb roba de cotó i la mar de bé, però clar, era neu... La natura supera sempre la mà humana... O gairebé, vaja...
Encantada de veure't per aquí...
Baunski,
ResponEliminare-benvingut i moltes gràcies, això qu es veu, feia uns 7 cm d'alçada, era fàcil de veure, quasi cada bri tenia una bandera com aquesta, jejeje, estava preciós...
Ràbia profunda de que no haigue nevat a Tarragona és lo que sento :(
ResponEliminaImpressionant. Per cert, on és aquest cim? no n'havia sentit a parlar mai...
ResponEliminaQuin fred de foto!!! Jo és que sóc més de platja, saps... :))
ResponEliminaBajo, dona,
ResponEliminaràbia no, que és un sentiment molt negatiu, una mica d'esperança que l'hivern és llarg i de vegades neva tard...
El plasta de les fotos,
ResponEliminagràcies, és un mini cim que hi ha a la serra del Montsec, al pre Pirineu. Hi havia força neu, i el vent s'ho havia passat pipa, per què havia entrat fins i tot dins del porxo de l'ermita que hi ha i havia cobert el pesebre que haviem portat uns dies abans...
Salva,
ResponEliminasi no feia fred, home, si amb això de la inversió tèrmica feia més bo que a la plana....
I no et pensis que com que sóc fredolica de mena, si et dic que no en feia, no en feia. ;)