dilluns, 6 d’octubre de 2008

ENGRUNES DE SAVIESA. La frase de la setmana.



La llibertat no és només un privilegi que s'atorga.
És un hàbit que s'ha d'adquirir.

David Lloyd George

(Praxis, va per tu... ;)

9 comentaris:

  1. La llibertat, necessària i prohibida :(

    ResponElimina
  2. Per desgracia es una frase molt real.
    Una abraçada

    ResponElimina
  3. Cesc,
    necessaria sí, però prohibida??? Vols dir que no és a l'abast de tothom que se la treballi?

    Un petonet...

    ResponElimina
  4. George,
    per desgràcia, dius? Jo crec que és una relitat a tenir en compte, no una desgràcia...

    ResponElimina
  5. Vols que filosofem ehhhhh ..jejejeje doncs som-hi.

    En principi, estaria d'acord amb en Lloyd, però jo diria que, mes que un hàbit, ha de ser un objectiu personal. Jo equipararia la llibertat a la felicitat, però per mi, ambdues en un terme absolut no existeixen. Com a definició podríem dir que la llibertat és la facultat d'escollir allò que volem, però per escollir el que volem, primer de tot tenim de saber el que volem i aquí és on esta el quit de la qüestió. Només sabrem el que volem si som capaços de conèixer-nos a nosaltres mateixos, mitjançant un treball interior i de recerca de qui som i on volem anar, i no ho dic en un aspecte religiós, polític o professional, ho dic més bé en un aspecte personal i de prendre consciència. Si volem aconseguir-ho, tindríem de despullar-nos de tot allò que és material i que per desgracia, és el que ens lliga irremeiablement a aquesta societat materialista i consumista en la que pretenen que vivim... Bé, per a mi aquest pot ser un camí, potser hi ha altres..

    Per això per mi la llibertat ha de ser un objectiu, i que com a persones, tenim tota una vida per assolir, si més no, ser conscients de que podem fer-ho i si ens hi apropem, també estarem més a prop de la felicitat.

    Ufffffff m'he quedat descansat ehhhhhh,.... però tu ho has volgut. jejeje...

    Gracies per la reflexió i Una abraçada

    ResponElimina
  6. Un privilegi que s'atorga? un habit?

    Ostres! Jo em creia que la llibertat era un dret :-)

    Si tenim en compte que "privilegi" en llatí voldria dir "llei privada", seria com si només uns quants poguessin gaudir-ne. A més lliga amb això que "s'atorga"... doncs, precisament, tots els privilegis són quelcom atorgat...

    Ai... ho sento, ho sento... però no entenc la frase (aquí aniria un smiley tot avergonyit, pobret)

    ResponElimina
  7. Per cert... El dia 7 era dimarts, eh? :-))

    On és l'obra de Patchwork???

    Bona nit :-))

    ResponElimina
  8. Praxis,

    quin text lliure més potent que m'has fet, col·lega!!! Uau.

    Estic d'acord amb tu en moltes coses, i m'agrada la manera com condueixes les teves reflexions...

    Jo crec que la llibertat, com la felicitat, com la saviesa i tantes coses més, són al tombar la cantonada, que en tenim com aquell qui diu "canapés" quan potser en voldriem un bon tall... Potser la clau està en què el "canapé" sigui de roquefort, que ens deixi un gust igual de potent que el teu text lliure, i que siguem cosncients del que tenim i ho valorem...

    ResponElimina
  9. Assumpta,

    un dret, un deure, un privilegi, un hàbit, un esforç, un camí, un plaer, un dolor, un pas endavant...

    I trenta mil coses més que se m' acudiran d'aquí a una estona... ;)

    (Trenta-mil tirant curt, eh?)

    ResponElimina