diumenge, 19 d’octubre de 2008

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana


Tots som àngels d'una sola ala
i ens hem d'abraçar per a poder volar.

Anònim

(És una mica cursi, ho sé... però la polèmica està servida... ;D)

9 comentaris:

  1. Doncs a mi m'agrada :) però difícil seria en el món d'avui en dia oi...

    ResponElimina
  2. Què creus que és difícil? Trobar angelets? Jo en conec uns quants, un que parla sensefersoroll, per exemple, li tinc bastant carinyo...;)

    ResponElimina
  3. És una bonica manera de dir que les coses es fan millor si confiem en els altres :-))

    I si és per volar!! Uiiiii què bé :-))

    De totes maneres, coincideixo amb en Cesc que avui en dia molta gent va tan a la seva que potser seria difícil algú amb qui posar-se d'acord per fer servir les ales...

    ResponElimina
  4. Bé,... com tot en la vida , podem fer dues interpretacions,. la material i la espiritual... començaré per la material:
    Una mica cursi dius?,.... vols dir que no és cursi del tot.... Ara només ens falta fer de Teletubbies i cantar en una rotllana la "coqueta amb sucre"..jejejeje... Bé... fora conya, si som capaços de deixar de banda el tema cursi, en el fons i molt en el fons, la frase té tota la raó. En els temps en que vivim, els avenços tecnològics, la globalització, el canvi climàtic, les contradiccions del sistema capitalista, els països emergents, la fam en el món, els problemes energètics a curt termini.. i moltes coses mes, només es podran resoldre amb la unió de la gent, amb la hibridació de conceptes i per mi en aquest cas, el concepte d'abraçada, el definiria com a treball en xarxa o la unió de la ment humana. Possiblement l'únic camí per volar i afrontar d'una vegada, els grans problemes de la humanitat.

    En quan a la espiritual inclòs lo sentimental, jo crec que és ben cert que tots tenim un ala i que per volar i ser feliços, és a dir, aconseguir l'equilibri que tots busquem, necessitem quelcom mes. Aquí entraria el concepte de la dualitat, on descriu que tots els éssers i les coses tenen el seu contrari i que irremeiablement es complementen. Per tant, seria ben cert, que per volar, necessitem l'altre ala i aquesta la podem trobar tant a fora com a dins nostre.

    Abraçades voladores.... :-))

    ResponElimina
  5. Montseeeeeeeee, tens un "premi-meme" al meu blog jeje :-))

    Ja saps... sense cap compromis ;-)

    ResponElimina
  6. Assumpta,
    gràcies per entendre'm amb aquesta facilitat...

    Dificil? Segurament, però que no seria bonic, també???

    Pd. Quan torni de la bibli faré el teu meme. Gràcies!!! MUAKS!!!

    ResponElimina
  7. Praxis,
    vale, síiiiiiiiiiiiiiii, cursi del toooot, savia que m'ho diries tu, això!!!

    Pel que fa a la rotllana i la "coqueta de sucre", jo ho faig cada dia ( i coses molt "pitjors", també) ... És "lo" que té ser parvulista... :D

    Ara,
    1. Has pensat que ecològic que seria poder volar d'aquesta manera?
    2. I qè bonic que seria? Però clar, això està reservat a un tipus d'esperits bastant concret...
    3. Jo interpretava allò de que "la unió fa la força", (qui diu "força", diu "bellesa", "felicitat", "vida" o el que sigui... Encara que, evidentment, cal fer bategar les ales al màxim, o l'ala, clar...
    Milers de gràcies pels teus textos lliures...

    ResponElimina
  8. La realitat es que m'agrada!! una abraçada del meu jo i dels meus altres jos

    ResponElimina
  9. Jo.... després de llegir els súper-comentaris........... em sembla que no estic al nivell d'aquest blog!!!!! UFFFF

    Jo només volia dir... que m'ha agradat molt la frase! i que penso que té tota la raó!. Nosaltres que podem, eduquem els petitons en aquesta idea... i el món anirà molt millor... ja ho veureu!!
    Digueu-me idealista............

    Petons!!

    ResponElimina