Hi ha fotos fàcils de fer, i altres no tant. Hi ha persones valentes, capaces de deixar endarrera el que sigui per trobar-se de cara amb el que desitgen...
Aquesta foto és de la Segarra, i la persona a qui va dedicada segur que sap el lloc exacte d'aquesta facera i d'aquest arbre. Fa uns dies ha vist el seu món (La Segarra) tal i com el deu veure Déu, des del cel - aquesta és una frase d'una pel·lícula que he vist unes 175 vegades, Memòries d'Àfrica. Ara estic a l'espera de les seves fotos submarines... Les aèrees són espectaculars...
Impressionant la foto, m'encanta... i ara que és de nit ja m'agrada encara més!
ResponEliminaCesc,
ResponEliminagràcies un cop més pels teus missatges sempre d'ànims i per la teva fidelitat, jeje. La veritat és que s'agraeix tenir uns "comentaristes" com els que tinc...
Jo també crec que és bo deixar endarrere el que sigui per aconseguir els nostres desitjos i si no ho fem, que cony hi fotem en aquest món.
ResponEliminaLa foto és guapiiiiisima Montse, pq has dit que és la Segarra, que si no jo diria que és un Altre Món. El Món dels desitjos.... El cel t'ha quedat guapisimmm!!!!
Praxis,
ResponEliminaPer mi sempre és un moment màgic la posta de sol, i també la sortida, viure a Ponent és un luxe quan t'agrada això... Tot i així, he de dir que el color era molt més espectacular, i que una foto redimensionada perd molt a nivell de nitidesa i també de color, però això tu ja ho saps...jeje
Totalment d'acord amb tu amb el tema desitjos, per cert!!!
Milers de gràcies, crack!!!!
Una foto magnífica!! Veritablement molt, molt maca!!
ResponEliminaHas vist cent setanta cinc vegades una peli? jeje :-))
Abraçades!!
Ara em fa vergonya perquè ja havia passat per aquí i no havia sabut què dir en aquest post, i ara torno per parlar-te d'una altra cosa, i no m'agrada, però no sé si passaràs per casa meva i et volia dir que si et ve de gust fer servir el meu text del cavall, que no hi ha cap problema, jo encantat. Això si, ja m'informaràs de com ha anat, i de per què l'has fet servir, no per res, per curiositat ho dic. Espero que no els l'ensenyis com a exemple de com no s'ha de fer un relat, hehehe. Bé, ja em diràs.
ResponEliminaaixò sí que m'ha emocionat! vaig posant-me l'escafandra...
ResponEliminaQue t'he de dir jo, d'aquesta instantània!!!
ResponEliminaESPECTACULAR!!
Ahir al matí transcorria amb BTT per aquells paratges i encara em recordava d'aquella bonica tarda, fent fotos amb molt bona companyia!
petons...
Assumpta,
ResponEliminajeje, mil gràcies, guapa!!!
Xexu,
ResponEliminagràcies per "autoritzar-me" a fer servir el teu text. El volia utilitzar per dos motius, 1r per què està molt ben redactat i les parts de la narració són clares i estic parlant d'això precisament amb els meus alumnes de 6è. I 2n per què crec que a algun d'ells li quadrarà la mena de sentiment que descrius...
GRÀCIES UN ALTRE COP!!
Pd. I sí, clar que hagués passat per casa teva, home!! ;)
Giliet,
ResponEliminajejeje, tranquil, no hi ha pressa, tens temps més que suficient a posar-te l'escafandra... Com era allò que dius tu? "L'art no entén de presses" ???
jejeje
DaVenCu,
ResponEliminajajaja, sí, bonics moments per recordar... I per repetir sempre que vulguem!!!
Petoneeeets, Legolas!!!!
Doncs si que es maca la foto.
ResponEliminaUna salutació