XeXu, jeje, per això precisament l'he posada. Tant de bo ara ja no t'hi sentis massa... Però si és que sí, aqui estem tots (al menys jo) perquè hi acudeixis...
Aquesta frase la deuria pensar en Vincent milers de vegades a la seva vida... persona que, des de sempre, només volia donar amor i no era entés per ningú (bé, potser son germà Theo si el va arribar a comprendre una mica o, al menys, l'estimava i li donava suport)
Hagués donat la vida pels miners quan, ben jove, va ser predicador seglar a la Borinage, una región minera belga... els hi donava tot el que tenia, s'hi jugava la salut i l'integritat física per ells.
Sempre a la recerca d'una companya a qui estimar, a qui donar-ho tot, sense pensar en què diria la gent...
Sempre he pensat que tenia una tendresa especial envers els infants... potser hagués estat un gran pare. El seu quadern de dibuixos el va regalar a una nena... no va tenir cap repar en anar a viure amb una prostituta embarassada i en tenia tota l'il·lusió de fer-ne una família... la seva família. I li va sortir malament... com tantes vegades abans i després...
I qui es va adonar de la calidesa del seu cor? Li deuria agraïr el cregut de Gauguin que li cedís el millor de casa seva??
Eii!! Vincent!!! Jo he vist el teu cor càlid... no et turmentis ja més...
Jo he de reconeixe que fa temps em sentiauna mica així, per sort ja va passar. PD per cert la caducada no era morta, volava i de quina manera, la vaig tenir que perseguir una bona estona. Una abraçada
Dona,... si esta tan profundament amagat, és difícil que el trobin no? o potser no hi ha gent amb un cor lo suficient càlid per detectar-lo, encara que... també és bo tenir de tant en tant, un cor calent i salvatge i "desmelenarse"
Assumpta, ostres, nena, ets una experta en Van Gogh i no ens ho havies dit!!!! Bé, al teu blog vas posar q el Gauguin no t'agrada, però q sàpiguis tantes coses...!!!
Praxis, m'agrada aquesta descripció: un cor calent i salvatge, sí. M'agrada molt. I qui no el detecti, què vols q et digui... Molts són els cridats i pocs els escollits!!!
la calidessa, a mig termini, acaba imantant
ResponEliminaÒscar,
ResponEliminaM'apunto la teva frase per la setmana que ve, m'ha agradat molt!!! ;)
Amb aquesta frase és possible que molta gent de per aquí s'hi senti identificada. Jo mateix havia parlat força del tema, però ja fa temps.
ResponEliminaXeXu,
ResponEliminajeje, per això precisament l'he posada. Tant de bo ara ja no t'hi sentis massa... Però si és que sí, aqui estem tots (al menys jo) perquè hi acudeixis...
Petonet
Aquesta frase la deuria pensar en Vincent milers de vegades a la seva vida... persona que, des de sempre, només volia donar amor i no era entés per ningú (bé, potser son germà Theo si el va arribar a comprendre una mica o, al menys, l'estimava i li donava suport)
ResponEliminaHagués donat la vida pels miners quan, ben jove, va ser predicador seglar a la Borinage, una región minera belga... els hi donava tot el que tenia, s'hi jugava la salut i l'integritat física per ells.
Sempre a la recerca d'una companya a qui estimar, a qui donar-ho tot, sense pensar en què diria la gent...
Sempre he pensat que tenia una tendresa especial envers els infants... potser hagués estat un gran pare. El seu quadern de dibuixos el va regalar a una nena... no va tenir cap repar en anar a viure amb una prostituta embarassada i en tenia tota l'il·lusió de fer-ne una família... la seva família. I li va sortir malament... com tantes vegades abans i després...
I qui es va adonar de la calidesa del seu cor? Li deuria agraïr el cregut de Gauguin que li cedís el millor de casa seva??
Eii!! Vincent!!! Jo he vist el teu cor càlid... no et turmentis ja més...
Jo he de reconeixe que fa temps em sentiauna mica així, per sort ja va passar.
ResponEliminaPD per cert la caducada no era morta, volava i de quina manera, la vaig tenir que perseguir una bona estona.
Una abraçada
Doncs sí... de vegades no es demostra i tens un cor... m'encanta Vicent!
ResponEliminaDona,... si esta tan profundament amagat, és difícil que el trobin no? o potser no hi ha gent amb un cor lo suficient càlid per detectar-lo, encara que... també és bo tenir de tant en tant, un cor calent i salvatge i "desmelenarse"
ResponEliminaSi el cor és pur sempre hi haurà algú que hi arriba!
ResponEliminaAssumpta,
ResponEliminaostres, nena, ets una experta en Van Gogh i no ens ho havies dit!!!! Bé, al teu blog vas posar q el Gauguin no t'agrada, però q sàpiguis tantes coses...!!!
Gràcies per la teva "biografia". Petonets
George,
ResponEliminaquè dius, ara!!! Era viva???!!! Uala!!!!! Vaja, jo n'he vist de menys tronades que no poden aixecar-se de terra. Perdona l'error.
Cesc,
ResponEliminaqui té el cor sap demostrar-ho, malgrat la timidesa o altres coses, jejejeej
Praxis,
ResponEliminam'agrada aquesta descripció: un cor calent i salvatge, sí. M'agrada molt.
I qui no el detecti, què vols q et digui... Molts són els cridats i pocs els escollits!!!
Pep,
ResponEliminadoncs sí, la gràcia està en què hi arribi la persona adequada...