dissabte, 11 d’octubre de 2008

Punt de creu: Un regal


Això és un davantal que vaig acabar fa pocs dies. És per la meva mare.

No és el seu sant, ni el seu aniversari, i si m'he d'esperar a donar-li fins a Nadal, patiré massa;) així que de seguida que acabi de penjar això li aniré a portar, que fa dies que l'espera, per què ja li vaig dir fa dies que n'hi brodaria un altre, i és que el que li vaig fer fa temps ja sembla fet de patchwork, de tan apedaçat que està...

Potser semblarà un codi de barres, amb tanta ratlleta, pobra, pero espero que li agradi...

10 comentaris:

  1. Ja se sap que a les mares aquestes coses els agraden :)

    ResponElimina
  2. Montse!! La teva mare quedarà encantada amb aquest davantal!! És una preciositat!!! :-))

    Res de codi de barres, nena!! Que és xulíssim!! :-))

    I ostreeeeees!! jajaja reconec el cistellet ;-))))
    De veritat que et felicito perquè t'ha quedat genial!!

    Ja ens diràs que ha dit, eh?

    Petons!!!

    ResponElimina
  3. Cesc,
    sí, els agraden molt. el que passa és que la meva mare ha cosit molt, i clar, té el llistó molt alt...

    ResponElimina
  4. Assumpta,
    sí, el davantal li ha agradat molt. Hi anava un parell de coses més que feien joc, les penjaré demà...

    Ja savia que coneixeries els cistells!!! jajaaja, però hem fet composicions diferents...

    Gràcies un cop més!!!

    (Pd. Pel que fa al patxwork, dimarts vaig anar a classe,però el que faig ara dura més que dues hores. Paciència...)

    ResponElimina
  5. D'acord... tindré paciència... :-)

    A vegades esperar és bonic quan el resultat val la pena... i veient el que vas fer el primer dia, estic segura que la segona cosa ens sorprendrà!! :-))

    ResponElimina
  6. Eiiii... L'has brodat i ben brodat. Té una resolució extraordinària i quantitat de píxels.. jejeje... t'ha quedat molt maco. Que bonic és regalar a una mare un detall així sense que sigui ni sant ni aniversari,.. i lo del codi de barres no és mala idea, segur que si el passessis per un lector, diria: mare t'estimo!!!.

    PD. Escolta,... que no sóc sord ehhh, jejeje... i tant que vaig sentir els teus aplaudiments, amb l'escandalera que vas fer!!!!... si vaig sortir fins i tot al balconada a veure que passava.... Gràcies per la efusivitat .... Muas!!! :-)

    ResponElimina
  7. Ei, ben maco que és, i les figuretes són molt mones. Estic segur que li ha encantat.

    ResponElimina
  8. Assumpta,

    jeje, és que a part de que hi ha més feina, em faltaven materials... El que sí que puc dir és que és una cosa útil, i que ja té lloc assignat a casa...

    ResponElimina
  9. Praxis,
    jajajajajajajajajajja, com et passes, jajjjajaja... Veus com ets un crac??? Em fas riure, em fas pensar, em fas discursos... ;)

    Pd. Ja m'ho van dir els veïns que em passava aplaudint, però ves... Sóc així...

    ResponElimina
  10. Xexu,

    gràcies, jejeje. La veritat és que hi ha bastantes hores d'agulla... L'Assumpta ho sap perfectament...

    Ei, ara que m'hi fixo... Quants nois comentant una labor, no??? Mira què xuli!!!!

    ResponElimina