Aquest xic fa segles que reposa al claustre de Santes Creus, un dels monestirs cistercencs més importants de Catalunya. Es creu que era un picapedrer...
És espectacular la riquesa de detalls, els botons, el grabat de la roba... Les mans són d'un realisme i una perfecció que impressiona... A la mà dreta porta una maça, una eina de l'època...
Tanta perfecció contrasta amb la postura, una mica arcaica... Si hi ha algun contorsionista entre vosaltres i la vol provar... ;)
Si voleu saber-ne més (de romànic, eh? no de postures), clikeu aquí.
I a la mà esquerra pot ser que porti un ribot? La postura un pelet estranya, sí.
ResponEliminaPer cert, que ma mare no és que li digui de cap manera al patchwork, només volia dir que està de moda actualment, i és més vell que el anar a peu.
A la mà esquerra no sé què hi porta, però no sé si un ribot és eina de picapedrer... Diria que no massa...
ResponEliminaI sí, clar que és més vell que el anara peu el patxwork, i es feia servir per aprofitar els bocins de roba, tot al contrari d'ara, que et fan comprar robes precioses per tallar-les a trocets i tornar-les a cosir després... jajajaa Quina manera de perdre l'essència de l'autenticitat, oi?
És una d'aquelles coses que agrada que te les ensenyin i expliquin bé, com tu ho has fet :-) Si algun dia vaig a Santes Creus ho buscaré... ja serà com si el conegués jeje
ResponEliminaXexu totes aquestes coses passen per "modes" :-) Amb el punt de creu passa igual. Ara és el boom del patchwork, fa uns 10 anys va ser el del punt de creu, que estava una miqueta oblidadet però que totes les mares i avies n'havien fet de jovenetes :-))
En tot cas... Montse, el punt de creu no surt tan car com el patchwork (actual), eh? jeje
I mira que hi he estat cops i no l'eh vist mai... no pot ser!
ResponEliminaDéu n'hi do la postureta del xic, jo no penso ni intentar-ho... El que m'agrada més és el pentinat que porta, segur que era la ultima moda de l'epoca ...jejeje.....Una foto molt ben trobada.... Molt observadora!!!!
ResponEliminaPer cert... molt maco el pollastret del patchwork,... Segueix així que arribaràs lluny jijijiji..... Tot es proposar-s'ho!!!!
Petons
Cesc,
ResponEliminano és fàcil de veure, has de donar un tomb per la part interior, des del pati estant. Està encarat al jardí, no al clauestre en sí...(Tot i això, jo l'he vist a la primera, jejejeje)
Quan hi tornis, bsca'l, val molt la pena!!!
Es molt xula, es increible el que poden fer amb les mans algunes persones.
ResponEliminaUna abraçada
Assumpta,
ResponEliminabusca'l a la part interior del claustre, com li deia al Cesc... Segur que trobaràs molts més capitells interessants, se'n podria escriure un llibre de tots ells...
I sí, pel que fa al patxwork, al punt de creu i a les modes, totalment d'acord, jejejeje
(Un cop més... ;) )
Praxis,
ResponElimina;), la postura té tela... Sí, i el pentinat... Ufff!!! Ara, té detalls que fer-ho en pedra i fa una pila de segles... Mare meva... Si hi vas, no et perdis un macro dels botons de la casaca i els traus, i de les mans...
Un dia faré un monogràfic de capitells romànics, fa segles que faig fotos de pedres d'aquestes i la veritat és que hi ha una quantital brutal de simbologia, de saviesa, de pedagogia i de mitologia... I tot aquest còctel, què t'he de dir, em fa al·lucinar a base de bé...
(Pel que fa al pollastret, poca conya, que era el primer dia, eh? Prepara't pel que vindrà, jajajja...)
Georges,
ResponEliminadoncs sí, hi ha gent que realment ha nascut per fer el que fa, sisi... I després d'altres que es moren sense tenir-ne ni idea...
Ai, senyor...