diumenge, 26 d’octubre de 2008

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana



Per què, en general, es defuig la solitud?
Per que són molt pocs els qui troben companyia en sí mateixos.

Carlo Dossi

14 comentaris:

  1. Doncs la veritat és que crec que saber estar sol és important, però si defugim la solitud és perquè és molt més maco estar acompanyat :-)

    ResponElimina
  2. La frase d'avui seria molt discutible, però et diré que en certs contexts, és certa. Quan no volem estar sols la solitud ens espanta, però hi ha vegades que si que volem, no?

    ResponElimina
  3. molt sàvia la frase.
    també es diu que per poder estar amb els altres, primer s'ha de saber estar amb un mateix.

    ResponElimina
  4. Assumpta,
    això que dius és molt cert, però hi ha gent que els fa por estar sols... I s'acompanyen de qui sigui...

    ResponElimina
  5. Xexu,
    la frase va "en general". Pensa que per bastantes persones que coneixem segur, estar sol és com un càstig... Se senten buits... Com si el sentit a la nostra vida ens l'haguéssin de donar els altres...

    ResponElimina
  6. Òscar,
    totalment d'acord amb el que dius... ;)

    ResponElimina
  7. Ah, Montse... ara entenc per on anava la reflexió :-)

    Ah, doncs jo crec absolutament en el refrany que diu "més val sols que mal acompanyats" :-)

    Però també costa saber estar sol... A vegades "una mica" de soledat és molt bona... però quan saps que allò és cada dia, sempre, que arribes a casa i no hi ha ningú, que ningú truca el telèfon, que ningú t'espera per anar a fer un cafè... ha de ser molt dur... llavors potser sí que hi ha gent que optaria per "la primera companyia que aparegui".

    És un tema molt complicat i ens hi hauriem de trobar...

    ResponElimina
  8. Assumpta,
    jo no sé per on anava la reflexió, de fet, això ens ho hauria de dir l'autor, però clar, tenint en compte que el Sr. Anònim ;) no sé quin horario té disponible per atendre'ns i que la majoria dels que cito fa dies que colguen...

    Les matisacions que faig són amb base al que interpreto jo, o al motiu que em guia a posar-les, amb el benentés que mai pretenc alliçonar ningú, ni moltíssim menys...
    Faltaria plus!!!! ;)

    (Ara em ve al cap una frase en què el Praxis filosofava sobre la ignorància... jejeje)

    ResponElimina
  9. Ai tinc un amic a Barcelona que, quan erem més jovenets, sempre deia això de "faltaria plus" jajajaja...

    De fet, del Sr. Anònim, l'única cosa que sabem certa és que és un gran savi, un pou de coneixements :-))

    ResponElimina
  10. Lo fàcil és estar acompanyat. La gent en general busca companyia externa i envoltar-se de gent per no estar sol. Estar sol vol dir, pensar, reflexionar, enfrontar-te a les teves pors, desconfiances,... i moltes coses més... però aquest és el repte no?.... sense reptes no som res i si no som res,. mai serem nosaltres mateixos i si no som nosaltres mateixos, qui coi som?.....

    ResponElimina
  11. Assumpta,
    i tant!! El Sr. Anònim és un pou de ciència!!! Amb totes les de la llei, jejejej

    ResponElimina
  12. Praxis,
    clar que estar sol vol dir tot això i moltes coses més, maques i no tan maques, la gràcia està potser, en certa manera, a gaudir de cada moment, independentment de si estem acompanyats o no n'estem, hi ha qui té vida interior, món interior... i hi ha qui no en té... Com diria una amiga meva, "molts són els cridats, i pocs els DECIDITS", jejeje
    I si no sóm nosaltres mateixos, doncs podem ser el resultat de circumstancies o d'opinions o decisions que algú ha decidit que fóssim... per exemple, però si algú viu la teva vida, quina me..., no?

    ResponElimina
  13. t'he vist al Lost Art...,
    Quin blog més curiós que tens.
    Me l'apunto

    ResponElimina