Un altre MEME

Bé, família, encetem aquest MEME per parlar de cosetes nostres, coneixe'ns una mica i fer-nos més amics...
Un Meme és una mena de cadena blocaire que es passa, i que els receptors poden contestar, i passar-lo a altres companys. (Ja veureu que el càlcul mental no és el meu... ;S) Els temes que tocarem seran...

1. Una pel·lícula.

2. Una cançó.

3. Un llibre.

4. Una cosa que et faci ràbia.

5. Una cosa que t'agradi molt.

6. El teu plat preferit.

7. Una beguda que t'agradi.

8. Una col·lecció.

9. Una raresa.

10. Un desig.

I els afortunats receptors d'aquest Meme seran...
tots els meus cosins que no obren boca en tot l'estiu
al Pep, nen, espavila que se t'amuntega la feina...
a la Tefa, has tornat de Grècia, ja?
al David l'ironman de la colla, quin bon ambient que fas, nen...
a l'Assumpta la meva amiga del blog
al Cesc una personeta encantadora
al Praxis, el que sembla que em conegui de sempre i em clava cada comentari
al Jordi, el meu papallonaire que les caça sense que hi hagi desgràcies personals
a la Núria que em farà un rosari hindú per la meva cole
al Pere un dia vull un penjoll dels que fas
al Humph no sé si et recordes de mi, encara...
a la Gemma Benvinguda al món dels bloggers!!!!

La foto del mes

Aquesta nit l'he somiat. Era el meu ericet, es deia Boleta. Per setmana santa vam fer una ruta de 4x4 i va ser la última vegada que vam fer un viatge junts, m'havia acompanyat a tot arreu, i l'estimava molt. Em va dir adéu deu dies després d'aquesta foto.
Crec que el cel dels ericets seu ser així, un bosc càlid, amb cuquets i petites fruites per menjar, on mai faci fred, on no hi hagin òlibes ni guineus, i si n'hi han, que siguin vegetarianes...
Em va fer molta companyia molt de temps, es va adormir a les meves mans molts cops quan li cantava i em va fer riure milers de vegades, i per això, avui penjo aquesta foto, ni que no sigui una foto d'aquest mes.

La foto del mes

Una barca sola i perduda a la mar.
Arribarà al port que desitja?

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana

Una i·lusió eterna, o que reneix sovint
dins la teva ànima,
està molt aprop de ser una realitat.

André Maurois

Cesc, aquesta va per tu. Fixa't que darrera el rellotge de sorra, hi tens un sol naixent. No cal que digui rés més, oi???

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana

Un somriure costa menys que l'electricitat
i dóna més llum.

Proverbi escocés.

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana

Encara que viatgem per tot el món buscant la bellesa,
l'hem de portar al nostre interior per a poder-la trobar.

Ralph Waldo Emerson

TRESORS MIG OBLIDATS. La frase (feta) de la setmana

Avui inaugurem secció!!! No sé com ha pogut trigar tant a acudir-se'm la idea. Fa anys vaig fer un estudi sobre Mollerussa (mon amour)- que és el meu poble - i én aquell treball, que va ser publicat i treballat pels nens i nenes de la ciutat, la cultura popular hi tenia un pes bastant bèstia. Eren llibres pedagògics titulats Compta amb el Comte, i el comte era Ermengol V.

Doncs la secció que encetem avui tracta de cultura popular, de refranys, de frases fetes, amb la seva corresponent explicació, perquè l'entenguin els d'ESO. ;)



I la frase feta de la setmana és una de les meves aficions dels estius...

"Dormir com una rabassa, com un liró, com un peix, com un sant, com un àngel, com una soca..." (Dormir profundament)

"Dormir més que el guix, dormir pla..." (Dormir molt)

Jo també en dic estar sopa, o estar en coma profund...

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana

Un llibre obert és un cervell que parla,
tancat, un amic que t'espera,
oblidat, una ànima que perdona,
destruït, un cor que plora.

Proverbi hindú.

...

De vegades hi ha dies d'aquells en què no caldria llevar-se. Això ho hauriem de saber abans de que sonés el despertador, és més, ja ho hauria de saber el mateix despertador i estalviar-se de sonar.

Avui i ahir han estat dies així. Dies en què hagués hagut de dormir, sense llevar-me ni per fer un mos, ni, evidentment, per què em passes res... Comiats inesperats, renúncies difícils de pair que no penso pair, garbuix i tristor rememorada i que ve de lluny. Vull dormir. I tenir un despertador que només soni quan sàpigui del cert que el dia serà bonic. Sabeu on en vénen??? El meu em sembla que amb el cop de mall que li ha caigut, demà ja no sonarà...

CAL·LIGRAFIA. L'obra del mes

Un encàrreg, un regal, un text antic però que, des de segles enllà, encara parla amb veu ancestral. Un parenostre, en llatí.

Cal·ligrafia uncial romana en tintes a l'aigua sobre suport de paper que imita el gravat del pergamí.

CUINA, la recepta del mes.

Aquesta és una secció del blog que tinc una mica oblidada durant el curs escolar, i que ara, aprofitant les llaaaaargues vacances que tenim els del meu ram, miraré d'anar posant al dia. Avui us proposo aquest...

PÚDDING de ROSA



Hi posarem:
6 ous
200 gr de sucre
un raig de caramel líquid
una branca de canyella
un litre de llet
300 gr de pa sec, magdalenes, melindros, donuts o el que vulgueu aprofitar.

Recordem que els púddings són un bon invent per "reciclar" les pastes quan ja s'assequen. Aquest és molt ràpid i fàcil de fer.

Procediment:
Posem el sucre, la canyella i la llet a bullir, remenem tenint en compte que la llet vessa de seguida, i quan comenci a pujar apaguem el foc i reservem.

Tallem a bocinets el pa, les magdalenes, els melindros o el que haguem decidit posar i ho afegim al pot amb la llet calenta, afegim també els ous i batem amb delicadesa.

Ho posem al motlle, després d'haver-lo regat amb caramel líquid generosament. Com que la cocció d'aquest púdding és al microones, ens anirà perfecte un motlle de silicona. N'hi ha de moltes formes diferents, aquest m'agrada en especial, i a més és molt gran i fa patxoca.

Posem al microones el motlle ja ple, i coem a 750º durant 5 minuts. Deixem reposar 4 minuts i tornem a coure, i tornem a deixar en repós i un altre cop. Seran 3 tandes de 5 minuts a 750º, amb un repós de 4 minuts entre tanda i tanda.

Deixem refredar al marbre. Un cop fred, el posem a la nevera, i quan estigui completament fred, podem desemmotllar, amb molt de compte perquè la rosa és molt maca però es trenca amb facilitat.

Bon profit, família!!!

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana

"Per què no me dius que m'estimes
durant els següents trenta mil dematins?"

Antònia Font, Fa Calor.

La foto del mes

Com tots sabeu, els insectes no són sant de la meva devoció, precisament (tret de les papallones, clar). Però ahir, passejant per les Guilleries, en vaig veure un que vaig trobar preciós. És aquest.

De vegades, la bellesa es mostra al moment més insospitat... Una bona lliçó que ahir vaig recordar...

(Aquest, a més a més, estava fent el pi. Cal que digui que ho feia millor que jo? Però molt millor, eh?)

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana

Com que no tenim rés més preciós que el temps,
no hi ha generositat més gran
que perdre'l sense tenir-ho en compte.

M. Jouhandeau

A qui el perd amb mi, o per mi, MOLTES GRÀCIES!!!

CUINA, la recepta del mes.

Còc amb xocolata


Fa una pila d'anys, la mare del Pedro, un alumne, em va donar aquesta recepta. És laboriosa però val la pena... Sempre que m'hi poso em recordo d'ella, va per tu, M. Teresa.

Ingredients:
3 ous
1 sobre de llevat en pols
1 iogurt de llimona
2 iogurs de sucre
3 iogurs de farina
mig iogur d'oli
mig iogur d'anís

mitja rajola de xocolata per fondre
una cullerada sopera de mantega
mig iogur de llet

Procediment:
Posar els ous i el sucre en un bol i batre-ho 7 minuts.
Afegir el iogur de llimona i l'oli i batre una mica més.
Tamitzar la farina i afegir-la poc a poc per no fer grumolls, .
Batre-ho tot una mica més abans d'afegir el llevat i l'anís i acabar de batre-ho tot fins que quedi fi.

Untar un motllo amb oli i enfarinar-lo abans de posar-hi el que hem preparat. Previament haurem posat el forn a 160 graus i tindrem el còc dins uns 3/4 d'hora.
Per saber si esta a punt, punxarem el còc amb un escuardents. Si surt net, hem de treure el còc. Deixem refredar per desmotllar, si no ho fem així, es podria trencar.

Posem al bany maria la xocolata trencada a bocins petits i remenem per ajudar a que es desfaci. Vigilem que l'aigua no bulli, si bull, la xocolata es farà malbé.
Quan estigui ben desfeta, afegim la mantega i remenem, i quan quedi homogeni, hi posem la llet i tornem a remenar. Al cap d'una mica, ja podrem posar la cobertura per sobre el còc.

Bon profit!!!

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana

La veritat provoca tempestes contra ella mateixa
que escampen la seva llavor als quatre vents.

R. Tagore

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana

Si els somnis són el nord i es compleixen
hauràs d'anar cap al sud.

(Del llibre que he recomanat en el post anterior.)

LECTURA. Aquest mes et recomano...

EL MÓN GROC, d'Albert Espinosa.

"L'Albert ha guanyat diverses batalles a la mort, per això les seves històries vessen vida. És hiperactiu, prefereix perdre hores de son que perdre experiències. La seva velocitat mental és vertiginosa.
Aparenta els 30 anys, però en fa més de 15 que repeteix l'adolescència. D'aquí li ve la frescor. D'aqui li ve la netedat. Per això continua pensant que si es pot imaginar, es pot fer.
L'Albert és poderós perquè mai no es rendeix. I com a recurs final, negocia: canvia cama i pulmó per vida. Ha aprés a perdre amb l'únic objectiu fnal de guanyar. I es fa més fort, i surt a atipar-se de vida. (...) I uneix la realitat próxima amb els nostres somnis més llunyans. I arriba a dir-nos que l'única minusvalidesa és l'emocional i que vivim en una societat que no comparteix sentiments.

Aquest llibre parla de totes aquestes coses, de tot el que sentim i no diem, de la por que ens prenguin el que tenim, de reconeixe'ns enterament i apreciar qui som cada segon del dia. Llarga vida a l'Albert!"

Eloy Azorín, actor.

(extret del pròleg d'aquest llibre, uns dels pocs que m'han fet somriure mentre plorava)



A la foto, Albert Espinosa (de l'indret) i Eloy Azorín, prologuista del seu llibre i actor, (de l'inrevés).

La foto del mes

Aquest és el Nino, el meu ericet. Té tres mesos, és carinyós, simpàtic i moooolt dòcil, no s'espanta gaire, menja molt i corre dins la seva roda com un desesperat.

Visiteu aquesta web, des de fa uns mesos en sóc moderadora!!!

CAL·LIGRAFIA. L'obra del mes

El text està en aranés, i és un recull de frases de l'autora P. Caubet Delseny que he seleccionat. Diu així:

"Pensaràs que no surto del pou, però no podem escollir. Les portes i finestres del passat es van tancant, així doncs, cal treure forces de feblesa per obrir-ne d'altres. Allò que és nou reemplaça el que és vell. Ditxosa tu que veus nèixer branques noves, malgrat també jo penso que es tancaràn les nostres portes."

Tintes cal·ligràfiques sobre suport de pell (pergamí autèntic, família!). Cal·ligrafia semiuncial irlandesa amb inicial decorada a l'estil del llibre de Kells, s VIII)

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana

Si no tenim pau interior
de rés serveix buscar-la fora.

F. de la Rochefoucauld

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana

Busca en el teu interior la solució a tots els problemes,
fins i tot, els que creguis més exteriors i materials.
Amado Nervo.

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana

No podem evitar el vent,
però podem construir molins.

Proverbi holandès.

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana

El perdó obre totes les portes,
la rancúnia les tanca.

Tradex

ENGRUNES de SAVIESA. La frase de la setmana

Si no estem en pau amb nosaltres mateixos
no podem guiar ningú
en la recerca de la PAU.

Confucci